Pedres i poetes, de David Bestué
Fins el 27 de març, a la Galeria Estrany - de la Mota, una autèntica demostració de talent i de poesia visual
A David Bestué (Barcelona, 1980) sempre li ha interessat la forma. Un interès que ja es posava de manifest en l’exposició dedicada fa anys al seu admirat Enric Miralles -va publicar un molt bon llibre al respecte, Enric Miralles a izquierda y derecha (también sin gafas). I que es manté viu en el seu últim treball bibliogràfic, Formalismo Puro (2011).
El teixit urbà, a més a mes, constitueix una font constat d’idees que competeixen per estructurar i corporeïtzar el seu discurs actual. Un any després de separar-se de la seva parella artística Marc Vives, Bestué exposa el seu treball més recent en una exposició visitable fns el dia 27 de març. Pedres i poetes.
Molt de material. Un treball suggestiu, de fons, que parla de la forma del poema i de la importància de la matèria, un llenguatge visual, líric, d’una força metafòrica tan suggerent com valenta.
Bestué busca “l’aparell gramatical de la matèria interna”, com diu ell mateix al dossier de premsa, demanant-se per la relació real que tenim amb la natura, mostrant un interès sintètic i alhora creixent per l’escultura, la matèria i sí, novament, la forma. Com si d’alguna manera les seves primigènies accions es revestissin d’un halo poètic que retorna una força visual que l’artista buscava. I que troba.