La nostàlgia, protagonista de la nova exposició de La Capella
Després d'uns mesos tancada a causa dels treballs de restauració d'unes pintures barroques murals, La Capella torna a obrir les portes amb una exposició comissariada per Joana Hurtado Matheu que té la nostàlgia com a protagonista.
Es titula La dissidència nostàlgica, la podreu veure del 3 de març al 30 d'abril i és el Projecte de comissariat seleccionat enguany per formar part del programa BCN Producció. El programa s'adreça a la comunitat artística barcelonina, a la qual ofereix espais on mostrar els projectes prèviament seleccionats d'artistes emergents. Una de les categories de BCN Producció, però, premia un projecte concret de comissariat.
En aquest cas és el que planteja Joana Hurtado, una crítica d'art i comissària independent que ha aplegat en aquest muntatge expositiu obres dels artistes Francesco Arena, The Atlas Group / Walid Raad, Lúa Coderch, Roger Guaus, Marine Hugonnier, Odó Hurtado, Ange Leccia, Richard McGuire, Deimantas Narkevičius, Aimar Pérez Galí, Suzanne Perrottet, Julien Prévieux, Anri Sala, Adrian Schindler i Danh Vō.
Què tenen en comú aquests artistes? Doncs que treballen amb el passat, considerat com un espai de resistència i possibilitat creativa on es pot veure amb la distància necessària el paper de la política i el poder en la interpretació de la història. A la vegada, però, aquests mateixos artistes reconeixen en les seves creacions el paper de conductor d'afectes col·lectius del passat.
Emoció i crítica, doncs, són els dos elements principals en una exposició que fa referència a aquesta doble dimensió de la nostàlgia, a la vegada que ens mostra les possibilitats de l'art, lliure de l'obligació de veracitat i exactitud que s'exigeix a la història, per refer, reinventar o modificar la memòria.
Les múltiples lectures del terme "nostàlgia", que poden anar des de la reflexió sobre el passat al sentiment de pèrdua, passant per la nostàlgia dels fets que no s'han arribat a viure o les reconstruccions del passat amb finalitats diverses, són doncs el tema de la mostra.
“Nosaltres decidim quin ús fem del passat, si el volem monolític, unívoc i museïtzat, o si per contra, el volem plural, crític i obert al futur”, explica la comissària, que obre la mostra amb un esment al seu propi avi, Odó Hurtado, en la seva condició d'exiliat, un bon exemple de la nostàlgia ambivalent de què parla l'exposició.
Les fotografies de moviments diversos de Suzanne Perrotet (A la imatge: Jumping into the water), l'entrevista en vídeo de l'artista albanès Anri Sala a la seva mare, (Intervista), les instal·lacions de l'artista i especialista en dansa Aimar Pérez Galí o els vídeos digitals i àudios de la barcelonina Lúa Coderch són només algunes de les moltes peces que podreu veure en aquesta exposició.
Obres en préstec i noves creacions, instal·lacions, vídeos, fotografies, publicacions, àudios i accions obertes a la participació del públic formen part d'una mostra que inclou, com activitats complementàries, un cicle de cinema a la Filmoteca de Catalunya i al cinema Zumzeig i també una publicació que inclourà textos especialment escrits per a l'ocasió per l’escriptora i teòrica russa Svetlana Boym i la novel·lista madrilenya Belén Gopegui.
Si voleu més informació, doneu un cop d'ull al web de La Capella.