La història agredolça del nen que feia imitacions a la tele

Si vas veure amb certa assiduïtat la televisió a principis de la dècada dels 90, quan a Espanya estaven començant les televisions privades i van començar a ser populars programes de nit com Crónicas marcianas, segurament recordaràs, ni que sigui vagament, un nen de 12 anys que molt sovint sortia a aquests programes fent imitacions de personatges populars. Es deia Rubén Ramírez i era un còmic jove i hàbil que va caure simpàtic a tothom gràcies a les seves impressions perfectes de José María Aznar o Felipe González. De la televisió també va passar a la ràdio, a la publicitat, tothom l’estimava i el reclamava fins que un dia, com ell diu, el telèfon va deixar de sonar i ens vam oblidar d’ell. Aquell nen es va transformar en un adolescent, va treure’s una carrera, no va trobar feina i ara, amb més de 30 anys, s’ha reconvertit en un monologuista que explica la seva història agredolça en l’espectacle El niño de la tele, que retorna a Barcelona, ara en el marc de la sala Aquitània Teatre.

El subtítol de l’obra és prou explícit: ‘anava a menjar-se el món, i es va menjar una merda’. Es tracta d’un monòleg còmic, sense rancor, on Rubén explica la seva història, tant la del passat com la del present, en un exercici de nostàlgia per a fanàtics d’aquella entranyable televisió dels noranta.

Trobaràs més informació al web de l’Aquitània Teatre, on podràs reservar les teves entrades.