Neurociència i...

'Neurociència i Economia' és la primera combinació d'un cicle de debats organitzat per l'Institut de Cultura de Barcelona, l'Institut d'Estudis Catalans i el Centre de Regulació Genòmica.

"Neurociència i..." és el títol d'una sèrie de quatre debats en què tres ponents faran una presentació breu i a continuació es convidarà el públic assistent a participar en un debat obert. El fil conductor del cicle és la neurociència, que serà el nexe d'unió per tractar diversos temes vinculats amb l'economia, l'educació, la política i el dret.

Totes les xerrades es faran a l’Institut d’Estudis Catalans  (C/Carme 47, Barcelona). L’assistència als debats és oberta i gratuïta, i no és necessària inscripció prèvia. En les ponències en anglès no hi haurà traducció simultània.

PROGRAMA

Neurociència i economia
13 de març, 19-21 h
Llengua: anglès 

El cervell oculta algunes de les claus del funcionament de l’economia a escala global. Una de les primeres claus és que l’ésser humà, al contrari del que es va pensar durant anys, no actua segons les lleis de l’economia: les decisions financeres no es basen en la raó, sinó que hi solen intervenir elements com ara els sentiments i les intuïcions. La neuroeconomia observa el funcionament del cervell quan avaluem decisions, categoritzem riscos i recompenses, i interaccionem amb altres agents econòmics. 

Ponents:
Antonio Cabrales.  Departament d’Economia, University College London
Rosemarie Nagel. Departament d’Economia, ICREA-UPF
Arcadi Navarro. Laboratori de Genòmica Evolutiva, ICREA-UPF

Neurociència i educació
15 de maig, 19-21 h
Llengua: castellà

La neurociència ens mostra de quina manera el cervell humà aprèn, recorda i oblida els trets essencials de l’educació. En aplicar la neurociència a l’educació, s'intenta desenvolupar estratègies, mètodes i eines que permetin que l’ensenyament i l’aprenentatge estiguin d’acord amb el desenvolupament neurofisiològic de l’individu, ja que adequar òptimament els mètodes d’ensenyament a la realitat neurobiològica és la millor manera de garantir l’eficàcia del procés educatiu.

Ponents 
Ismael Palacín. Director de la Fundació Jaume Bofill
David Bueno i Torrens. Departament de Genètica, Universitat de Barcelona
Ignacio Morgado. Institut de Neurociències, Universitat Autònoma de Barcelona  

Neurociència i política
26 de juny
Llengua: castellà

S’acosta el moment en què entre els consellers personals dels caps d’estat, els directius de grans empreses o d’organitzacions socials, incloses les religioses, hi haurà un neurocientífic. De la mateixa manera que l’economista busca en el cervell l’arrel inviolable de la presa de decisions i el sociòleg com es genera la capacitat de transformar les conductes ètiques en dret, els polítics han de començar a entreveure la importància de conèixer com funciona el cervell per interaccionar amb els ciutadans. Els polítics desconeixen que el cervell necessita contrastos clars, lluny dels grisos que generen confusió, desconcert i conflictes i que s’utilitzen gairebé sempre en l’argot polític.

Necessàriament, el món reinterpreta la societat en funció dels coneixements que aporta el cervell. Conèixer què succeeix en la ment de les persones és una idea molt potent per als polítics, i incorporar tots aquests coneixements nous pot ser clau en la visió d’un governant. Es tracta de parlar del cervell polític, des del «votant emocional» fins al líder (l’«efecte Llucifer» del poder).

Ponents: 

Luís Miguel Martínez Otero, Instituto de Neurociencias de Alicante
Jesús Porta-Etessam, Universidad Comuplutense de Madrid, Hospital Universitario Clínico San Carlos de Madrid

Neurociència i dret
3 de juliol
Llengua: castellà

La neurociència pot fer contribucions importants a aquest debat i explicar, per exemple, la capacitat del cervell dels menors d’edat per prendre decisions, o com es controlen els impulsos en un cervell adult, i podria ajudar a suavitzar les tensions històriques entre el càstig i la rehabilitació. El debat crearà una conjunció única entre la neurobiologia, la recerca jurídica i la formulació de polítiques. Es tracta de debatre sobre la influència de la biologia en la responsabilitat penal o en decisions amb component moral, i sobre la interacció gens-entorn en aquest procés.

Ponents:

Mercè Boada, Fundación ACE, Barcelona
David Felip Saborit. Departament de Dret, UPF
Fermín Morales Prats. Penalista, Gabinet Jurídic Fermín Morales

Més informació: PROGRAMA (PDF)

 

 

 

 

Data de publicació: Dissabte, 12 Abril 2014
  • Comparteix
  • Deixa el teu comentari
  • Tots els comentaris

Send us a comment and share your experience of this event. If you have any other doubts or suggestions, you can click this link.

* El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament

Filtered HTML

  • Les adreces de pàgines web i de correu electrònic es tornen automàticament en enllaços.
  • Etiquetes HTML permeses: <a> <em> <strong> <cite> <blockquote> <code> <ul> <ol> <li> <dl> <dt> <dd>
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.

Plain text

  • No HTML tags allowed.
  • Les adreces de pàgines web i de correu electrònic es tornen automàticament en enllaços.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.

Comentaris

  • Etiquetes HTML permeses: <a> <em> <strong> <cite> <blockquote> <code> <ul> <ol> <li> <dl> <dt> <dd>
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.
  • Les adreces de pàgines web i de correu electrònic es tornen automàticament en enllaços.
CAPTCHA
Aquesta pregunta és per validar que vostè és un visitant humà i preveure spam.