Ana Rujas analitza la lletjor a la Sala Atrium

Quin paper exerceix el físic en el món i com condiciona el nivell de felicitat? Són preguntes que intenta respondre, o si més no que es planteja sarcàsticament, el monòleg La mujer más fea del mundo, subtitulat Una historia sobre el vacío, i que podreu veure a la Sala Atrium del 12 de desembre fins al dia de Reis. El text l'han fet a quatre mans Bàrbara Mestanza i Ana Rujas; la primera n'és també la directora i la dramaturga, i la segona l'interpreta. Tot sota el paraigua de la companyia La Otra Bestia, en el que és el seu primer muntatge; ja avancen que La mujer más fea del mundo forma part d'una trilogia al voltant del buit humà, i que la segona peça, Pocahontas o la verdadera historia de una traviesa, s'estrenarà el proper febrer a la Beckett.

Rujas i Mestanza presenten damunt l'escenari una dona nua, sola en un lavabo, potser de Barcelona o de Madrid, una dona, diuen a la sinopsi, jove, amb una vida normal, i amb un dolor a l'estómac, el dolor inherent de l'ésser humà. No n'expliquen gaire cosa més, de l'obra, ja que, afirmen, han intentat escriure la sinopsi 28 vegades, i no se'n surten. Sí que manifesten, però, que l'obra investiga i parla sobre el cos, però també vol ser una anàlisi en profunditat sobre la lletjor.

Trobareu més informació en aquest enllaç.