L'ou com balla

La festivitat del Corpus omple de tradició la ciutat des del 30 de maig fins el 2 de juny i, a banda d’enramades i catifes de flors, arriba l’ou com balla. La tradició mana que aquest es buidi per un forat que després es tapa amb cera, es col·loca al capdamunt del raig d’aigua del brollador vertical d’una font i voilà, giravolta sense caure. El més famós, i el primer segons la majoria de documents, és el de la font del claustre de la Catedral, que es remunta al segle XVI.

A la festa de veure ballar l'ou, també es va afegir el pati veí de la Casa de l'Ardiaca, seu de l’Arxiu Històric de la Ciutat i, a partir dels anys vuitanta, en altres edificis. És el cas de la Parròquia de la Puríssima Concepció o el Col·legi Escolapis de Llúria a l’Eixample, el Museu Monestir de Pedralbes o a la Parròquia de Sant Jeroni de Montbau.

Com la tradició es concentra sobretot a Ciutat Vella es pot traçar una ruta per visitar diversos patis sense allunyar-nos massa de la Catedral, com per exemple: la Parròquia Major de Santa Anna, el Palau del Lloctinent, el Pati del Museu Frederic Marès i la Reial Acadèmia de les Bones Lletres. En tots aquests recintes, a més, trobarem les fonts guarnides amb flors i fruites del temps.

Però la festa del Corpus inclou altres tradicions com l'exposició del Seguici Festiu o la Processó Festiva. La processó, celebrada a Barcelona des del 1320, ha tingut una significació molt important per a la ciutat i per als ciutadans i les ciutadanes perquè va constituir durant segles la veritable festa major de la ciutat. En el vessant festiu, ha estat l’origen de molts balls i elements d’imatgeria festiva: els gegants, els capgrossos, el bestiari i altres danses i entremesos que avui dia formen part de la cultura tradicional més arrelada.