Art i esoterisme en el segle XX
L’exposició ‘La llum negra’, que ara comença al CCCB, explora la connexió entre els creadors de la segona meitat del segle amb diferents societats secretes
L’art és un misteri i de vegades s’envolta d’altres misteris. Hi ha molts grans creadors de totes les èpoques, des de l’antiguitat fins avui, que per crear i construir les seves obres es van inspirar en idees, sensacions i construccions intel·lectuals no només arrelades en la cultura, la religió o l’emoció del seu temps, sinó també en el que podem anomenar les tradicions ocultes: corrents de pensament i energia de caràcter esotèric, màgics o conservats per societats secretes. Aquestes connexions amb la teosofia, l’alquímia, la maçoneria, la màgia o la filosofia oriental són infinites i a més molt influents en el desenvolupament de corrents culturals com el rock, el jazz, el cinema underground, la pintura abstracta o la literatura. I tot i que és sabuda la influència que han tingut personatges com Anton LaVey, Aleister Crowley, Georges Gurdjeff o els gurus psicodèlics en diferents escenes i escoles, no és tan fàcil trobar connexions evidents en museus o obres de divulgació entre aquesta relació. Fins que ha arribat La llum negra al CCCB.
Aquesta exposició, concebuda per l’escriptor Enrique Juncosa, el que cerca és mostrar l’evident relació entre l’ocultisme, l’esoterisme i el pensament heterodox en l’art de la segona meitat del segle XX, passant per la pintura (Antoni Tàpies), el cinema (Kenneth Anger), la literatura (Henri Michaux), el còmic (Grant Morrison) o la psicologia (Carl Gustav Jung), i això és només una breu llista de corrents i creadors a la qual podem afegir els noms de William S. Burroughs, Alejandro Jodorowsky, Joan Ponç, Derek Jarman, Joseph Beuys, Sun Ra o Genesis P-Orridge, entre molts altres. Un viatge cultural al costat fosc, il·luminat per la llum negra del coneixement alternatiu, que comença aquest 16 de maig i fins al 21 d’octubre.
Trobaràs més informació al web del CCCB.