L’Ajuntament adquireix un fragment de carta portolana del segle XIV

El document, tresor patrimonial del mestre cartògraf Guillem Soler, és un dels únics deu exemplars supervivents arreu del món de la producció cartogràfica catalana del segle XIV

L’Ajuntament de Barcelona ha adquirit un fragment de carta portolana del segle XIV. La carta, que formarà part del fons de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, és un tresor patrimonial de la cultura catalana que va realitzar el mestre cartògraf Guillem Soler, documentat en actiu a Mallorca entre el 1368 i el 1400. Durant el 2015 es podrà veure exposat el fragment juntament amb una reproducció a gran escala del propi document produïda gràcies a la col·laboració de Hewlett Packard.

El document s’ha presentat avui en roda de premsa i, segons Jaume Ciurana, tinent d’alcalde de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació, es tracta d’una presentació excepcional per la seva importància històrica i patrimonial que posa en valor la rellevància que Catalunya tenia al segle XIV en rutes comercials i nàutiques. Així es continua en la línia i en la voluntat de l’Ajuntament d’adquirir sempre que es pugui peces rellevants dins de la cultura, el patrimoni i la història de Catalunya i oferir-ho al públic.

Es tracta, doncs, d’un material molt rar i poc assequible, ja que fins avui no es conservava ni un sol testimoni de la cartografia catalana del segle XIV ni a Catalunya ni a tota la resta de la Península Ibèrica. Fins ara, la ciutat conservava, gràcies a la subscripció pública iniciada per l’Institut d’Estudis Catalans, la que era l’única carta nàutica catalana medieval de la Península, la de Gabriel de Vallseca de 1439.

Les cartes portolanes són els primers mapes veritablement realistes coneguts. Van aparèixer ja entrat el segle XIII, quan el renaixement del gran comerç marítim mediterrani capitanejat pels nord-italians i els catalans al llarg del segle anterior havia permès reunir una extensa quantitat d’informació geogràfica sobre la conca mediterrània. La carta portolana, que s’havia concebut específicament per facilitar la navegació, va acabar revolucionant la manera de percebre i de gestionar l’espai geogràfic de les societats medievals occidentals, bizantina i islàmica. Aquestes cartes ben poques vegades han aconseguit sobreviure completes, i no gaire més sovint de forma fragmentària, tallades i reaprofitades com a material de relligadura de llibres posterior, com en el cas del fragment de carta que ha adquirit ara l’Ajuntament.

Data de publicació: Divendres, 05 Setembre 2014
  • Comparteix
  • Deixa el teu comentari
  • Tots els comentaris

Send us a comment and share your experience of this event. If you have any other doubts or suggestions, you can click this link.

* El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament

Filtered HTML

  • Les adreces de pàgines web i de correu electrònic es tornen automàticament en enllaços.
  • Etiquetes HTML permeses: <a> <em> <strong> <cite> <blockquote> <code> <ul> <ol> <li> <dl> <dt> <dd>
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.

Plain text

  • No HTML tags allowed.
  • Les adreces de pàgines web i de correu electrònic es tornen automàticament en enllaços.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.

Comentaris

  • Etiquetes HTML permeses: <a> <em> <strong> <cite> <blockquote> <code> <ul> <ol> <li> <dl> <dt> <dd>
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.
  • Les adreces de pàgines web i de correu electrònic es tornen automàticament en enllaços.
CAPTCHA
Aquesta pregunta és per validar que vostè és un visitant humà i preveure spam.