"La llegenda de la ciutat invisible de Kitej", al Liceu

Estrenada el 1907 al Teatre Mariinski de Sant Petersburg per encàrrec dels Teatres Imperials, La llegenda de la ciutat invisible de Kitej de Nikolai Rimski-Kórsakov, amb llibret de Vladimir Nikolàievitx Belski, representa un monument a l’ànima eslava.  

L’acció se situa l’any 1237 als bocos de Kerjenets, a la vora del riu Volga. Fevrònia, una innocent camperola que viu en harmonia i solitud amb la natura a prop de la ciutat imaginària de Kitej, coneix el príncep Vsévolod sense saber qui és. La invasió imminent dels tàtars impedeix a la parella gaudir del seu amor. Gràcies a les pregàries de Fevrònia, la ciutat es fa invisible, coberta per una boira misteriosa al so de les campanes, i els tàtars fugen pertorbats. Fevrònia i Vsévolod es retroben al més enllà, a una Kitej ideal.

L’òpera en quatre actes recull amb ambició wagneriana el patrimoni de la tradició musical russa, tant la popular com la religiosa, i incorpora els misteris i llegendes ancestrals del món de l’Orient. El 2 de gener de 1926, el Liceu va aconseguir representar-ne la primera posada en escena fora de les fronteres russes, i durant una dècada va ser un títol cabdal per al públic barceloní.

Premiada als International Opera Awards 2013 per la seva posada en escena, aquesta coproducció amb la Nederlandse Opera i la Scala de Milà, dirigida per Dmitri Tcherniakov (escenografia) i Joan Pons (música), es pot veure ara en cinc ocasions del mes d’abril al Gran Teatre del Liceu.