Tornar

La cooperació entre humans, una qüestió d’edat

Un dels primers estudis experimentals del món que analitzen com evoluciona l’actitud cooperativa en diverses franges d’edat

Els joves de deu a setze tenen un comportament més voluble a l’hora de cooperar, diferent de la resta d’edats, mentre que els més grans de seixanta-sis anys serien els que més cooperen, segons un article publicat a la revista Nature Communications signat per científics de les universitats de Barcelona, Saragossa i Carlos III de Madrid.

La nova recerca, que és un dels primers estudis experimentals al món que analitzen com evoluciona l’actitud cooperativa en diverses franges d’edat, té com a autors Josep Perelló i Mario Gutiérrez Roig, professors del Grup de Recerca OpenSystems, del Departament de Física Fonamental de la UB; Anxo Sánchez, del Grup Interdisciplinari de Sistemes Complexos (GISC), del Departament de Matemàtiques de la Universitat Carlos III de Madrid (UC3M), i Carlos Gracia Lázaro i Yamir Moreno, investigadors del Grup de Xarxes i Sistemes Complexos (COSNET Lab), de l’Institut de Biocomputació i Física de Sistemes Complexos (BIFI) de la Universitat de Saragossa.

 

El dilema del presoner, cooperar versus no cooperar 

L’experiment, que es presenta com un joc a través d’una interfície web desenvolupada per investigadors de l’Institut BIFI de la Universitat de Saragossa, es va fer amb 168 persones d’entre deu i vuitanta-set anys triades aleatòriament durant el Festival de Jocs de Taula DAU Barcelona, que es va celebrar a la Fàbrica de Creació Fabra i Coats de Barcelona el desembre del 2012.

L’experiment es va fer en el marc de la plataforma Barcelona Lab, impulsada per la Direcció de Creativitat i Innovació de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB). L’equip va instal·lar un laboratori portàtil amb una dotzena d’ordinadors i va captar voluntaris entre els assistents al Festival fins a completar una mostra estadísticament rellevant. Posteriorment, van repetir l’experiment per confirmar els resultats, que van quedar corroborats amb cinquanta-tres alumnes de dotze i tretze anys del Col·legi Jesuïtes Casp de Barcelona. En l’estudi s’ha utilitzat una versió virtual del dilema del presoner, un problema de la teoria de jocs que s’utilitza de model per estudiar el comportament humà i, en aquest cas, la cooperació entre les persones.

El dilema del presoner ocupa un paper central en aquesta prova, que dóna continuïtat a altres experiments fets anteriorment per alguns dels investigadors del mateix grup perquè és la manera de «preguntar» a la gent per la seva cooperativitat. Els participants es van dividir en grups de quatre persones segons diferents franges d’edat, a més d’un grup de control. Durant vint-i-cinc tandes consecutives havien de triar entre cooperar o no fer-ho amb els seus companys de grup, amb diferents recompenses segons cada acció. El major benefici per a les persones que interactuen es produeix quan totes dues col·laboren; si una col·labora i l’altra no, aquesta última té més benefici que la que coopera; però si ningú coopera, ningú guanya res. Els participants tenien informació sobre les accions dels seus oponents i les recompenses obtingudes per cadascun. En acabar les rondes, el total dels punts que havia obtingut cada participant es transformaven en diners, que se’ls pagava en el mateix moment (en el cas dels menors, als seus pares).

 

Decisions més volàtils en els joves

Els resultats més destacables i nous de l’experiment mostren un comportament diferenciat en la franja d’edat més jove. «En general, a l’hora de col·laborar, la gent té en compte el que han fet els altres, la qual cosa es coneix com a cooperació condicional, però els nostres experiments demostren que els adults també consideren les seves pròpies accions passades; és a dir, la seva manera d’actuar és més predictible i ajuda una mica a mantenir la cooperació», explica Yamir Moreno. No obstant això, el comportament dels més joves no segueix aquest patró. «Segons el nostre estudi, els nens són més volàtils en les seves decisions, no segueixen una estratègia fixa, i són essencialment cooperadors condicionals, ja que es fixen molt més en el seu entorn. La tendència dels nens és estar pendents dels altres jugadors i reaccionar segons la seva resposta, en lloc d’estar condicionats a les seves accions passades. Això dificulta que s’arribi a generar un entorn cooperatiu», explica Mario Gutiérrez Roig.

A la banda oposada, hi ha una altra peculiaritat en els resultats, assenyala el professor Anxo Sánchez: «Els més grans de seixanta-cinc anys sembla que són més cooperatius que la resta d’edats, encara que l’estadística que tenim en aquest cas no és gaire gran i caldria comprovar-ho millor». Això suggereix, tal com ja apunta algun altre estudi, que «avançar l’edat de jubilació pot no ser beneficiós per a les empreses, i que pot ser interessant buscar maneres de mantenir aquesta població treballant o, alternativament, en una situació en la qual puguin seguir sent cooperatius», indica Sánchez.

En el segon experiment, amb estudiants del Col·legi Jesuïtes Casp —realitzat per corroborar els resultats—, les conclusions van ser les mateixes: «Els nens estaven més cooperatius, però el comportament es va mantenir igual de canviant», recorda Carlos Gracia Lázaro. «Aquests resultats fan pensar que hi ha un component evolutiu i cultural al llarg del cicle de la vida i que ser més proclius a cooperar és una qualitat que es pot aprendre», recalca Gracia Lázaro.

Els resultats també tenen implicacions quant a les estratègies que cal seguir per fomentar la col•laboració en aquesta franja d’edat. «Seria necessari desenvolupar estratègies específiques, diferents de les dels adults, per promoure una transició cap a una conducta prosocial més persistent i per ajudar-los a entendre la necessitat de certa perseverança. Traslladat a l’educació, per exemple, es podria convertir en regles més clares en els treballs en grup per facilitar que arribin a acords beneficiosos per a tots», explica Josep Perelló.

En altres experiments previs ja s’havia observat que els nens entre sis i deu anys desenvolupen cooperativitat; aquesta recerca assenyala el moment en què això canvia: l’adolescència. «Les causes no estan clares, però pensem que el que pot passar és que en fases anteriors comencen a desenvolupar una teoria de l’altre, tal com l’anomenen els psicòlegs, la qual cosa els permet empatitzar i ser altruistes; però després, en fer-se grans, podrien tenir una fase en què creuen que entendre l’altre els posa en posició d’aprofitar-se’n», explica Anxo Sánchez. «És una idea una mica intuïtiva, de manera que caldria fer més experiments per anar concretant millor les causes d’aquest canvi», puntualitza Yamir Moreno.

 

Un espai únic per experimentar sobre el comportament humà

L’estudi dut a terme en un espai singular com el DAU Barcelona és el resultat de la col·laboració de l’equip d’investigadors amb l’ICUB, que ha resultat de la creació del Barcelona Lab i del Grup de Ciència Ciutadana. Així, gràcies a la col·laboració dels grups OpenSystems, COSNET Lab i GISC, s’ha pogut obtenir una mostra més representativa que la utilitzada habitualment en els estudis sobre el comportament. Tal com explica l’investigador Josep Perelló, «aquest tipus d’estudis normalment empren mostres d’estudiants de Ciències Socials i Econòmiques, amb el que això significa pel que fa a un perfil de gent amb un nivell educatiu universitari i cert nivell econòmic». «A més ―continua l’expert―, podrien estar esbiaixats fins i tot per les mateixes teories econòmiques que aprenen a classe. La nostra mostra és més diversa quant a l’edat i el nivell socioeducatiu, fet que dóna més generalitat a les nostres conclusions. La idea és que el DAU Barcelona (dirigit per Oriol Mengis i organitzat per l’ICUB) també sigui un espai experimental on sigui possible fer estudis sobre el comportament humà a través de jocs amb i per a la ciutadania».

Es tractaria de facilitar pràctiques experimentals en què la participació ciutadana sigui important. Per Perelló, «aquest article científic és el primer resultat rellevant que sorgeix d’aquesta col•laboració: el joc és una eina magnífica per investigar el comportament humà». «Experiments com aquest permeten que la societat participi en els estudis científics des de l’inici i també ajuden a explicar com funciona la ciència i les fases del mètode científic», conclou Mario Gutiérrez Roig. 

Data de publicació: Dimecres, 16 juliol 2014
  • Comparteix