Tornar

La ciència ciutadana agafa força a Barcelona

La reunió de l’Assemblea de l’ECSA reuneix un centenar d’assistents i una gran diversitat de projectes d’arreu del món

Durant tres dies, des de dimecres 28 d’octubre i fins a divendres 30, un centenar de persones d’arreu d’Europa, però també d’Austràlia, dels Estats Units i de Llatinoamèrica, s’ha sumat a les diverses activitats programades per a la trobada de la tercera Assemblea General de l’Associació Europea de Ciència Ciutadana (ECSA, European Citizen Science Association) que ha tingut lloc a Barcelona.

“Estem molt contents. Ha desbordat les nostres expectatives”. Així es manifesta Josep Perelló, coordinador de l’Oficina de Ciència Ciutadana de Barcelona Laboratori (BCNLab) i al capdavant de l’organització de la trobada. “Hem aconseguit conèixer-nos entre nosaltres, descobrir nous projectes i també hem comptat amb l’assistència de representants de la Unió Europea”, indica Perelló.

La presència de membres de les institucions europees posa de manifest que la ciència ciutadana no és “ciència de segona”, com alguns cercles consideren. Ha cridat l’atenció de Brussel·les, que ja hi destina línies de finançament importants i en promou la proliferació.

“L’ECSA no és només un espai on compartir coneixements i experiències, sinó que també volem exercir com a lobby”, explica Perelló. “Volem fer entendre a les institucions i a les universitats que la ciència ciutadana és important per a la societat”.

 

Tercera assemblea de l’ECSA

Un safari de ciència ciutadana per Barcelona va donar la benvinguda als assistents a la tercera assemblea de l’ECSA. Durant la tarda de dimecres els participants van poder conèixer alguns dels projectes de l’Oficina de Ciència Ciutadana, que aprofitant la trobada internacional ha crescut: aquesta setmana cinc noves iniciatives s’han sumat a l’Oficina, que ja actua com a garant i com a aglutinador de la ciència ciutadana que es dur a terme a Barcelona i rodalia. Les noves incorporacions han estat els projectes Saca la llengua (Centre de Regulació Genòmica), iSpex/BCN Respira (Institut de Ciències Fotòniques), Bioblitz BCN (Museu de Ciències Naturals), Veus valencianes (Centre d’Estudis Demogràfics) i City-Sense (Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental).

Dimecres va continuar amb una taula rodona en què Katrin Vohland, vicepresidenta de l’ECSA, Muki Haklay i Darlene Cavalier, membres de la Junta de l’ECSA, i Libby Hepburn, membre de la Junta de l’ACSA (Australian Citizen Science Association), van discutir amb els assistents els principals reptes que ha d’afrontar la ciència ciutadana.

Alguns dels bstacles i reptes que molts científics han detectat a petita escala també apareixen en la ciència ciutadana com a disciplina global: des de com aconseguir atreure i mantenir l’interès de la societat (i dels mateixos científics, va apuntar Muki Haklay) i la importància del disseny en el desenvolupament de les aplicacions que permeten recopilar dades fins al tractament i la revisió de la informació que s’obté de la participació ciutadana, entre d’altres aspectes.

Dijous i divendres van ser dies per xerrades temàtiques, ponències sobre l’estratègia que l’ECSA ha de seguir, presentació de projectes, networking i tallers. La majoria de les iniciatives que es van donar a conèixer pertanyen a l’àmbit del medi ambient, algunes de curioses com el Tea Bag Index, que recorre a l’ús de bosses d’infusions utilitzades per obtenir informació del sòl.

Des de Barcelona, l’Institut de Ciències del Mar-CSIC va presentar Musical tentacle, un projecte que ja es va donar a conèixer entre la ciutadania a la darrera edició del festival Sònar. Una proposta que fa un pas més i que, en lloc de demanar la col·laboració ciutadana per obtenir dades, ofereix les dades perquè cadascú en faci un ús creatiu, en aquest cas mitjançant sons.

 

Data de publicació: Divendres, 30 Octubre 2015
  • Comparteix