L’art evanescent de Kiki Smith, al Palau de la Música

Des de fa uns anys, el Palau de la Música té una programació paral·lela a la musical. No tot l’important que passa allà s’escolta: també hi ha obres que es poden mirar, i admirar, mentre pengen de les parets. No és que el Palau aspiri a convertir-se en una galeria d’art, o en un museu, però es donen les condicions per fer petites exposicions d’artistes que paguen la pena, i després d’haver explorat els universos de Joan Miró, Bill Viola o Perejaume, ara li toca el torn a una de les artistes de més prestigi de finals del segle XX, i del que portem del XXI: Kiki Smith.

Nascuda a Alemanya l’any 1954, Smith va ser una de les principals renovadores de l’art figuratiu a l’escena underground de Nova York als anys 80. Els seus temes principals són el cos i la dona, el que l'ha portada a treballar sobre qüestions feministes i a partir d’un materialisme del desig, la malaltia i el cicle de la vida. El que veurem al Palau de la Música és part de la seva obra coneguda com Breath, on Smith s’allunya del llenguatge més dur dels seus inicis –on tractava temes com la sida– i aborda una estètica més espiritual i natural. Segueix havent-hi dones i somnis, una bona part de crítica cultural, però el resultat és força més amable.

L’exposició es pot visitar gratuïtament a l’interior del Palau de la Música, i romandrà allà fins al 30 d’abril. Trobaràs més informació al web del Palau.