"Jo mai", al Teatre Lliure de Gràcia

Iván Morales portava uns deu anys gestant l'obra Jo mai, amb els joves adolescents i el bar Amparo. La història va començar amb una idea cinematogràfica que va anar evolucionant i aparcant-se, ja sigui per altres projectes o perquè Morales, que tenia molt clar que volia que Marcel Borràs fes el paper de Frank, creia que el text havia de reposar i Borràs, que llavors no arribava als 16 anys, havia de créixer. Quan Borràs va fer-ne 23 va tornar-se a posar a treballar. Aleshores es va configurar definitivament Jo mai, ara representada per la companyia Prisamata. 

Jo mai són cinc joves al bar Amparo, al barri deprimit d’una ciutat que podria ser Barcelona. Cinc joves adolescents que fan pinya per paliar la violència inherent en les seves formes de vida amb música, suor, energia i germanor. De gran intensitat emocional, l’obra de teatre es planteja com una obra musical en què els individus es planten davant l’escenari, instruments en mà, i donen la seva ànima al punk, a l’acció, al nervi i la batalla.

La idea del grup de rock, de la banda o l’equip, pren força en molts moments de l’obra: la música no només els permet arribar a un grau d’intensitat emocional que les paraules no poden assolir sinó que també els permet crear un ambient de complicitat.

El bar Amparo, que ja ha esdevingut un mite pels membres de l’equip de l’obra, recull tota la càrrega simbòlica d’uns adolescents que han de convertir-se en adults, amb la tragèdia que a vegades pot suposar aquest canvi.

L’obra, dirigida pel mateix Iván Morales i protagonitzada per cinc actors força joves (a part de Marcel Borràs, hi surten Laura Cabello, Àlex Monner, Oriol Pla i Xavier Sáez), para al Lliure de Gràcia després d’haver-se estrenat al darrer GREC i d'haver estat de gira per diversos teatres.