'Ícaro', una reflexió sobre la caiguda a l'abisme

La sala Àtic22 del Teatre Tantarantana estrena el 26 d'abril una obra escrita per Albert Lladó partint del cas de l'avió de la companyia Germanwings que el 24 de març del 2015, després de sortir de l'Aeroport de Barcelona, es va estavellar als Alps francesos. Els 150 passatgers van morir, i les investigacions van concloure que Andreas Lubitz, jove copilot alemany que patia una depressió, en va ser el causant. Ícaro és el nom del muntatge. I és que el mite d'Ícar ens parla d'un personatge al qual se li van fondre les ales quan es va voler acostar al sol i, segons l'autor del text, Lubitz també es va quedar sense ales quan li van dir que, a causa de la malaltia, ja no podria fer vols transoceànics.

El cas de Lubitz, però, és tan sols l'anècdota a partir de la qual Lladó estableix la seva metàfora sobre Europa, un continent que cau en l'abisme, "pendent només dels avenços tècnics, que s'ha anat perdent en el laberint de la seva ambició cega", es pot llegir al programa de mà. Padi Padilla i Eloi Benet són els dos intèrprets de l'obra, un collage ple d'imatges i que incorpora lletres d'algunes cançons i llibres, i que signa la companyia Meridiano 70ymedio Teatro. Marcela Terra n'és la directora, i ratifica plenament la idea central del text: "Europa està contínuament estavellant un avió i deixant molts cadàvers, molts més dels que va deixar Lubitz", ha declarat.

Ícaro estarà a la cartellera fins al 12 de maig. Per a més informació, consulteu l'enllaç.