"El gran dictador" un clàssic imprescindible per fer-se passar la calor

Els cinemes Verdi no fan vacances i continuen oferint aliment per a l'esperit als seus fidels en forma de bon cinema. Per als més afectats per les temperatures tenen una recepta que no falla mai: un clàssic cinematogràfic d'aquells que tothom ha de veure un cop a la vida com a mínim.

És el cas d'El gran dictador, el film de Charles Chaplin que projecten aquest dijous, 11 d'agost. Forma part del cicle Dijous d'imprescindibles, durant el qual proposen al seu públic que passin una bona estona veient un film de qualitat assegurada i a un preu força assequible.

Després d'haver programat títols com Les vacances del Sr. Hulot o Cinema paradiso, aquesta setmana us proposen veure un film que, en un món sacsejat pels populismes, potser paga la pena recordar i que va signar l'any 1940 el director i protagonista, Charles Chaplin.

A El gran dictador, el còmic al·ludia de manera directa al nazisme, un règim que, en aquell moment, potser encara no estava en guerra amb els EUA i encara conservava alguns defensors a Europa, però que Chaplin ja definia com una opció política sense cor. 

Primer film sonor d'un Chaplin que es resistia a introduir el so en les seves creacions, la història està protagonitzada per un dictador ridícul, un Adrenoid Hynkel amb la mateixa aparença que un senzill barber jueu que l'acabarà substituint.

Amb una deliciosa Paulette Goddard com a coprotagonista i amb l'aparició de personatges com Benzino Napoloni (Jack Oakie), una clara al·lusió a Mussolini, Chaplin va signar un film d'èxit que ha passat directament a la història del cinema tot i no haver guanyat cap dels cinc Oscar als quals va estar nominat.