Tornar

Imatge d'una simulació de molècules d'ADN

La genètica al segle XXI

Una xerrada sobre el present, les perspectives futures i les implicacions de la ciència que estudia l’herència dels éssers vius i la tecnologia que permet manipular l’ADN.

En el marc del cicle de conferències “De lletres i de ciències” a la Casa Golferichs, el biòleg i divulgador Josep Maria Claverol parlarà del salt tecnològic que ha experimentat la genètica en les darreres dècades i les implicacions que aquest coneixement pot tenir de cara al futur.

Fa només un segle i mig que el monjo Gregor Mendel, a través dels seus estudis sobre el creuament de varietats de pèsols, va formular les lleis que governen l’herència dels éssers vius. El seu treball va constituir el naixement d’una nova disciplina, la genètica, que des d’aleshores ha experimentat una accelerada trajectòria, plena de descobriments i premis Nobel. El seu avenç ha estat lligat a un desenvolupament tecnològic que ha obert les portes d’una nova manera de concebre la biologia.

L’evolució de la genètica, en paral·lel als avenços d’altres ciències, ha permès als biòlegs l’oportunitat de no només observar i modelitzar el codi que regeix la vida, sinó manipular-lo. Els organismes modificats genèticament, la teràpia gènica, la medicina personalitzada o l’epigenètica són exemples del ventall de possibilitats que obre tot aquest coneixement científic i tecnològic.

No obstant, el fet de manipular l’ADN, la molècula que fa que els éssers vius siguin com son, comporta una sèrie d’implicacions ètiques, socials i econòmiques que no estan lliures de controvèrsia. A la xerrada es presentaran els avantatges d’ aquestes tècniques al mateix temps que es posaran sobre la taula els possibles riscos que tot això planteja.

Més informació en aquest enllaç.

Data de publicació: Dimecres, 20 Setembre 2017
  • Comparteix