Tornar

Una vinyeta de còmic que mostra l'extravagant instrument musical que inspira l'exposició
 plànol del pis en el qual viuen els protagonistes

'El gafe i la revolució (La revolució gafada)' i 'Artengo2000', noves exposicions de La Capella

La Capella segueix posant-nos davant dels ulls les mostres més interessants d'art contemporani i inaugura aquest mes dues exposicions a càrrec dels artistes Dani Montlleó i el duet format per Camille Orny i Magda Vaz. Veniu a veure-les del 24 de gener a l'1 d'abril.

Totes dues mostres, El gafe i la revolució (La revolució gafada) i Artengo2000, formen part del programa Barcelona Producció, que cada any ofereix als artistes que formen part de l'ecosistema creatiu barceloní recolzament en la producció de les seves exposicions, a més d'un espai on mostrar unes creacions artístiques que prenen els formats més diversos.

A la sala Gran de La Capella, trobareu una mostra de l'artista de Mataró Dani Montlleó. Ell és membre fundador de l’ACM (Associació per a la Cultura i l’Art Contemporani de Mataró) i ha treballat amb artistes com ara Quim Tarrida o Susana Rodríguez. A El gafe i la revolució (La revolució gafada), ens planteja una ficció artística que pren com a referència històrica els fets del Maig del 1968 a París. No és estrany, ja que l'artista treballa sovint el concepte de la identitat partint de moments històrics o personatges de ficció.

Aquest cop, pren com a punt de partida el personatge de còmic Gaston Lagaffe, una creació del belga André Franquin que a casa nostra es va editar amb el nom de Sergi Grapes. L'artista especula amb la possibilitat que la revolució del 68, de la que enguany es compleixen precisament cinquanta anys, no estés de fet provocada indirectament pel famós personatge...

I és que a finals del 1967, Spirou, la revista que editava les aventures de Lagaffe, va convocar entre els seus lectors un concurs per veure qui aconseguia fer realitat un instrument de ficció ideat per Franquin en els seus còmics: el gaffophone, un rudimentari instrument de corda fet amb fustes que produïa uns sons inharmònics semblants a un tro. Dos germans, Yves i Luc Lebrun, van acceptar el repte, van construir l'instrument i, muntat damunt d'un cotxe, el van treure a passejar per París fins arribar a al redacció de la revista Spirou.

Van filmar amb una càmera de súper 8 tot el recorregut, en un document audiovisual que ha aparegut ara i que Dani Montlleó aprofita per imaginar si el so d'aquell instrument extravagant no hauria despertat de cop i volta tots els Gaston Lagaffe i d'altres éssers inadaptats i conflictius del París del moment provocant, uns mesos més tard, una revolució que, tot i tenir com a escenari els carrers de París, va tenir conseqüències arreu del món.

Montlleó ha construït la seva pròpia versió del gaffophone i també el va muntar dalt d'un cotxe i el va dur a passejar per Barcelona, en una acció performativa que, igual que la filmació original del 1968, podreu veure curosament documentada en aquesta exposició. Maquetes, prototips i models a escala (per exemple el del cotxe que es va fer servir) formen part d'una mostra on també trobareu molta informació documental, tant sobre el personatge de Gaston Lagaffe com dels fets del Maig del 1968.

Coincidint amb aquesta exposició, la sala Petita de La Capella acull una segona mostra que, aquest cop, signen conjuntament dues artistes: Camille Orny i Magda Vaz, totes dues finalistes del premi Miquel Casablancas, que convoca Sant Andreu Contemporani, aquest passat 2017. Elles ens proposen, a Artengo2000, una minisèrie que porta a la pantalla una experiència d'economia col·laborativa.

Tot passa en un pis patrocinat per una empresa, Artengo, que en les dues realitats paral·leles que planteja la minisèrie, és d'una banda una firma de material esportiu i, de l'altra, una misteriosa multinacional russoamericana. En aquest pis conviuen cinc nois i noies que s'han compromés a dur sempre roba de l'empresa i, a canvi, rebre menjar i descomptes en els serveis bàsics de la casa.

Els nois i noies que viuen al pis, doncs, s'han convertit en ambaixadores de la marca. Però quines conseqüències físiques i psicològiques tindrà per a elles les condicions que imposa el pacte que han acceptat? I és que el fet de veure's convertits en una mena de conillets d'índies, acabarà per generar tot d’històries irracionals, desconfiances, somnis pertorbadors i fantasmes de tota mena.

És una perversió del sistema col·laboratiu? Es tracta d'una combinació del neoliberalisme més actual amb un totalitarisme estalinista vist com una relíquia de la història? Ho sabreu venint a veure l'exposició i coneixent els i les habitants d'aquest pis singular.

Si voleu saber més sobre les noves exposicions de La Capella, consulteu el web d'aquest espai d'art del carrer de l'Hospital.

Data de publicació: Dijous, 18 Gener 2018
  • Comparteix