François Bayle, un dels pares de la música acusmàtica, protagonista del 'Zeppelin 2018'

El Zeppelin és una trobada que inclou tant xerrades com concerts i que organitza anualment l'Orquestra del Caos, un col·lectiu interdisciplinari nascut a Barcelona el 1994 i integrat per músics i artistes dedicats específicament a la música experimental i a l'art sonor.

Amb el nom de "música electroacústica" es coneix aquelles composicions que combinen sons enregistrats o interpretats en directe, amb d'altres de generats a partir de mitjans electrònics. Una d'aquestes músiques és l'anomenada "música concreta", és a dir, la que està fixada en un suport (analògic o, avui, digital) i pot ser manipulada, retallada i superposada i, per tant, descontextualitzada.

El músic Pierre Schaeffer va oferir a París, l'any 1948, el primer concert de música concreta i, per tant, enguany es compleixen 70 anys del naixement d'aquest tipus de creacions musicals. D'aquí que l'Orquestra del Caos ens proposi ara reflexionar sobre com els suports de la música concreta (tecnologies analògiques com les cintes magnètiques o bé els sintetitzadors modulars) van marcar les característiques de les obres i van condicionar les solucions que van trobar els compositors en crear les seves músiques, potser diferents de les que adoptarien actualment amb les noves tecnologies digitals.

Un dels compositors de músiques electroacústiques i concretes més coneguts és François Bayle, creador del concepte de "música acusmàtica", és a dir, aquella que neix d'un conjunt de sons manipulats i reelaborats i que l'espectador percep sense veure'n la font original, és a dir, enregistrada en un suport i reproduïda mitjançant altaveus. Bayle va crear el terme el 1972 a partir de la paraula grega "Akousma", que significa "percepció auditiva". El compositor, de fet, va ser l'impulsor del que es coneix com l'Acousmonium, una autèntica orquestra formada... per altaveus.

El mateix Bayle serà present a l'edició d'enguany del Zeppelin, tant interpretant (o "espacialitzant", és a dir, disposant les fonts sonores en l'espai) les seves composicions (divendres, 19) com dialogant amb el públic (dissabte, 20).

Instal·lacions sonores a càrrec d'alumnes del màster d'Art Sonor de la Universitat de Barcelona, projeccions de films sobre música electroacústica com La lucarne des rêves (o La claraboia dels somnis), de Cendrine Robelin (França, 2018) sobre la transició de l'electroacústica clàssica a la digital, formen part del programa del Zeppelin 2018, ple de concerts de música electroacústica interpretada en temps real o de concerts de sintetitzadors modulars.

Si us interessa l'experimentació sonora i voleu saber més sobre la propera convocatòria del festival Zeppelin, consulteu el web del CCCB o bé el Facebook de l'esdeveniment.