L'Arts Santa Mònica reivindica el llegat de Núria Font
Va ser pionera de la videodansa a casa nostra i va treballar, entre d'altres, amb Àngels Margarit, Cesc Gelabert i Mal Pelo.
Tot i ser reconeguda l'any 2009 amb el Premi Nacional de Dansa, Núria Font (Capellades, 1958 - Girona, 2017) va tenir al llarg de la seva trajectòria poc suport institucional per facilitar-li la creació i producció dels seus projectes, segons es pot llegir a la presentació de l'exposició que l'Arts Santa Mònica obrirà el 17 de novembre. Una mostra que vol servir per reivindicar el llegat de Font, considerada una pionera de la videodansa al nostre país i figura clau a l'hora de dissoldre fronteres entre arts visuals, tecnologia i dansa. L'exposició porta per nom Núria Font. Cosmogonia del moviment.
Precisament al Centre d'Arts Santa Mònica, Font hi va dirigir al llarg de vuit anys l'Espai Vídeo. Però aquest va ser tan sols un de la multitud de projectes en què va treballar o col·laborar. Per exemple, durant deu anys es va encarregar de la direcció de la Mostra de Videodansa, el 2003 va dirigir el VAD, Festival Internacional de Vídeo i Arts Digitals de Girona, va col·laborar amb la Mediateca del CaixaForum Barcelona per als programes de videodansa, o va estar al capdavant del programa de televisió Territoris Dansa. Els primers passos de la seva trajectòria, que des de l'espai que organitza i acull l'exposició defineixen com a "seriosa, arriscada i contundent", els va fer als anys vuitanta integrant-se en el Col·lectiu Vídeo Nou-Servei de Vídeo Comunitari. Amb la coreògrafa Àngels Margarit va crear peces com Subur 305 o Estances, amb Cesc Gelabert va col·laborar en la instal·lació Akeronte, i amb el col·lectiu de dansa Mal Pelo va fer alguns treballs i també un documental sobre el grup.
Si voleu conèixer més a fons la vida i l'obra de Núria Font, teniu temps de visitar l'exposició fins al 20 de gener de l'any vinent. Més detalls en aquest enllaç.