Exposició al MNAC dedicada a la generació de la Liberxina

L'any 1970 arribava a la gran pantalla una pel·lícula de Carles Duran i amb guió del mateix Duran i de Joaquim Jordà que retratava un grup d'activistes revolucionaris que volien canviar el sistema amb una substància anomenada Liberxina, que produïa l'efecte que les masses pensessin per si mateixes i no fossin manipulades per falsos governants. Després de la seva projecció a la Mostra de Venècia, la pel·lícula, titulada Liberxina 70, va ser censurada i retallada de tal manera que va ser impossible que tingués un recorregut comercial, fet que no es va produir fins al cap d'un temps i fins i tot canviant-li part del títol: Liberxina 90. L'exposició que inaugurarà el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) el 16 de novembre recupera el nom d'aquell film experimental agafant-lo com a exemple d'uns anys molt especials i amb esdeveniments transcendentals, des del Maig parisenc fins a l'arribada de l'home a la Lluna, des de les manifestacions contra la guerra del Vietnam fins a l'assassinat de Martin Luther King. Tots aquells successos tenien el seu impacte en el món artístic, i l'art pop i la nova figuració superaven els posicionaments existencialistes de postguerra per assajar altres formes de resistència.

Liberxina, Pop i nous comportaments artístics, 1966-1971, mostra comissariada per Àlex Mitrani i Imma Prieto, recull obres d'aquell període, d'autors com Francesc Artigau, Robert Llimós o els valencians d'Equipo Crónica, que utilitzaven la figuració amb intenció política i crítica amb la societat de consum; d'Antoni Porta (Evru), proper a la psicodèlia; d'Antoni Llena, que treballa l'art pobre, o d'Antoni Miralda i Joan Rascaball, exploradors del llenguatge de la performance i preparadors de formes de conceptualització on els rituals i els símbols es fan servir de manera desmitificadora i crítica. Aquesta exposició temporal -oberta fins al proper 22 d'abril- és la primera del MNAC d'una sèrie que té per objectiu investigar fenòmens i marcs temporals concrets per fer una lectura analítica de l'art català de la postguerra.

Trobareu més informació en aquest enllaç.