El gravat religiós com a eina propagandística

L’edat moderna a Europa va ser un moment d’intensa confrontació religiosa entre les nacions. Arran de la rebel·lió del moviment protestant impulsada per Martí Luter, que va desautoritzar l’Església de Roma com la dipositària de la veritat de la fe i les pràctiques cristianes, l’enfrontament teològic entre el nord i el sud va donar pas a tota una sèrie d’episodis històrics dels quals un és especialment rellevant i que va tenir un fort arrelament cultural a Barcelona: la Contrareforma. La Contrareforma va ser la reacció dels estats del sud d’Europa –Espanya, els Estats Pontificis, les repúbliques de la península Itàlica i França– contra la Reforma protestant, una mena de guerra de religió que va fer servir tots els mecanismes possibles per imposar la seva visió del fet litúrgic per reforçar el poder del papa. Barcelona va ser una de les capitals europees d’aquell moment, i el seu paper es podrà comprendre amb tota profunditat amb la mostra que just ara s’inaugura al Museu d’Història de Barcelona, Imatges per creure. Catòlics i protestants a Europa i Barcelona, segles XVI-XVIII.

Bàsicament, l’exposició és un recull d’artefactes dissenyats per transmetre una idea de fe i de valors catòlics en una època en què la impremta havia canviat els mecanismes de difusió del coneixement. Així, hi haurà sobretot gravats, peces il·lustrades que es van utilitzar en llibres i altra mena de documents com a eina de propaganda, per contrarestar –des dels dos bàndols– el poder persuasiu de l’enemic en la fe cristiana. Tot dirigit pels poders polítics i eclesiàstics, i que va tenir un efecte fosc en el sud d’Europa, i principalment a Espanya: la intensificació de l’acció dels tribunals de la Inquisició.

De tot això tracta aquesta mostra, preparada pel MUHBA i la col·lecció Gelonch Viladegut, sota la direcció de Joan Roca Albert, i que recull una amplíssima selecció de gravats. Romandrà oberta fins al 14 de gener del 2018. Trobaràs més informació al web del MUHBA.