Carlos Díaz pinta la bellesa quotidiana de la gran ciutat

Carlos Díaz té un estil de pintar que podríem anomenar premodern: la seva manera de presentar formes, figures i espais és molt semblant al realisme –i completament allunyada de l’abstracció i de l’expressionisme–, però la realitat està captada a partir del lirisme. Té tocs d’impressionisme, de pop art, unes vegades ens recorda Degas i d’altres Edward Hopper, ja que aquesta impressió de vegades es filtra amb tocs de tristesa. En qualsevol cas, per Díaz la gran ciutat és un ens viu, dinàmic, en transformació, i la seva manera de treballar tracta de captar la bellesa i les emocions d’un instant precís: branques d’arbres que es mouen al costat dels edificis, terres mullats per la pluja, gent que passeja o torna sola a casa al vespre, parcs i espais públics... La ciutat és un microcosmos d’emocions, i totes estan contingudes a la seva obra, que ara podrem veure a la Sala Parés, a partir de l’onze de gener.

Aquesta exposició tracta sobre totes les ciutats, no només Barcelona. També hi ha pintures que reflecteixen Venècia, per exemple, i d’altres són imprecises: podrien ser París, Londres, Madrid o qualsevol carrer estret i quiet de Nova York. Una mirada profunda que podrem compartir fins al 6 de febrer.

Trobaràs més informació en aquest enllaç.