La Fundació Suñol rellegeix la revista 'Ajoblanco'
Passades quatre dècades del seu moment més àlgid, una exposició recorda la implicació social i l'impacte de la publicació en plena Transició.
Va sortir al carrer per primera vegada l'any 1974 impulsada per un estudiant de Dret de Barcelona de nom José Ribas. Va ser cap al 1977, però, un any socialment i políticament molt intens, quan la revista, un reflex de la contracultura d'aleshores, assolia la seva màxima expansió i al voltant d'un milió de lectors a tot l'Estat. Ajoblanco va entroncar amb molts moviments de l'època –ecologisme, col·lectivisme, moviment gai...– que poca o cap presència tenien en altres mitjans, i va comptar amb plomes que, ja aleshores o amb el pas dels anys, són o han estat destacadíssims escriptors o periodistes, com ara Lluís Racionero, Quim Monzó, Ramon Barnils o Federico Jiménez Losantos. La publicació va viure una primera etapa fins l'any 1980, i una segona entre el 1987 i el 1999.
El 30 de març la Fundació Suñol inaugura una exposició, Ajoblanco libertario 1977, que vol revisar la implicació de la revista en els moviments socials d'aquells anys tan convulsos i al mateix temps tan importants històricament. Com el seu títol indica, la mostra se centra especialment en l'any 1977, és a dir, just ara fa quaranta anys, i s'ha comptat amb la implicació dels seus creadors. Segons s'apunta des de l'organització, "el 1977 va ser clau per al procés de transformació cultural i política d'Espanya. Barcelona va tenir un protagonisme radical i llibertari que no sempre s'ha visibilitzat", i aquest és un dels objectius de l'exposició: no només donar a conèixer què va suposar una revista com Ajoblanco, sinó també recordar fets ocorreguts a Barcelona en aquell any en plena Transició.
Ajoblanco libertario 1977 es podrà visitar fins al 6 de maig.