Tornar

"Enric Miralles amb el temps"

Una exposició revisa l’ús del temps com a material constructiu que l’arquitecte barceloní va fer al llarg de la seva carrera

Del 22 de novembre de 2013 al 31 de maig de 2014, a la Fundació Enric Miralles s’hi pot veure una exposició que mostra com l’arquitecte, mort prematurament l’any 2000, usava el temps com a element constructiu. Comissariada per Anatxu Zabalbeascoa, Enric Miralles amb el temps exposa 12 treballs que, d’una o altra manera, revelen aquesta relació.

Alguns dels projectes van ser pensats per ser efímers, però a base de reutilitzacions i reinterpretacions s’han convertit en permanents, com la taula Ines-table, feta per una exposició a Grenoble o les mampares de l’estand Prsopa de París. D’altres revelen una projecció dilatada en el temps, com el Mercat de Santa Caterina, l’evolució constructiva del qual es pot apreciar a partir d’un diorama ideat per l’estudi EMBT, o Heaven, al Tateyama Musem Park del Japó (que ara es pot veure per primera vegada al país), una instal·lació de peces metàl·liques que, precisament, sembla suspendre el temps en la vastedat del cel.

Totes les obres exposades en aquesta mostra, excepte el Cementiri d'Igualada, van ser realitzades conjuntament per Enric Miralles, Benedetta Tagliabue i l'estudi EMBT.

Dimecres 27 de novembre Roberto Cacciapaglia interpretarà fragments al piano de l’òpera Mai per Atzar, que es va representar durant la inauguració de l'estudi EMBT al 2011, sota la peça que Miralles va fer aleshores i que encara penja al pati.

Data de publicació: Dimecres, 27 novembre 2013
  • Comparteix