Tornar

Els mercats de Barcelona, reflex de la ciutat

Un recorregut per alguns dels recintes més emblemàtics i de més interès històric, arquitectònic i cultural

Barcelona és una de les poques ciutats del món amb una xarxa prou àmplia de mercats per tal que cada barri en tingui un aprop, fins a arribar als 43 que hi ha actualment.

El primer mercat del qual es té constància data del segle X i estava situat sobre l'emplaçament de l'actual plaça de l'Àngel. A mesura que la ciutat estenia els seus límits també creixien els mercats, fins a arribar al nou model de recinte cobert del segle XIX. Ja al segle XX l'expansió dels mercats va anar continuant i actualment s'està en una nova fase de modernització.

Un petit tast dels mercats emblemàtics de la ciutat podria ser el que us proposem, i començar, per exemple, a la part alta. El mercat de Sarrià té molta presència ja que conserva l’estructura original i la façana d’obra vista de clara inspiració modernista de principis de segle XX. Aleshores, Sarrià encara era un municipi independent. Dins el mateix districte, però més avall, podem aturar-nos al mercat de Galvany, impactant per les seves dimensions i els seus vitralls, també modernista, com el mercat de Sants dissenyat per l'arquitecte Falqués i Urpí. No en va està catalogat com a monument artístic. Pren el nom del baró de Galvany, propietari dels terrenys cedits per a la seva construcció, iniciada el 1868.

Si fem via cap a Gràcia, podem visitar-hi no un, sinó dos mercats amb solera. D'una banda hi ha el de la Llibertat, remodelat íntegrament el 2009 respectant el valor patrimonial de l’edifici i amb l’escut del barri de ferro forjat a cadascuna de les dues façanes principals, obra de Francesc Berenguer i Mestres. El de la Llibertat fou símbol de la sublevació de Gràcia, quan encara era poble veí de Barcelona. També dins del barri hi ha el de l’Abaceria Central, que manté l’esperit de la Gràcia més popular i fou inaugurat el 1892 sota el nom de mercat de Santa Isabel, fruit de l’ordenació necessària dels pagesos que venien a la veïna plaça de la Revolució.

Ja a Ciutat Vella, el de Santa Caterina és una nova icona de la ciutat, gràcies sobretot a la seva nova i vistosa coberta fruit de la remodelació a càrrec d’Enric Miralles. El mercat es va construir sobre l'emplaçament d'un antic convent, fet pel qual va adoptar el nom de la santa al qual anava dedicat, tal i com va ser tradició en molts d'altres espais. Santa Caterina, a més, és el primer mercat cobert de la ciutat, unint l'estructura metàl·lica amb el vidre. Actualment inclou l’espai MUHBA Santa Caterina on són visibles part dels vestigis de l'antic convent.

A l’altra banda de les Rambles, poc resta per dir de la Boqueria, mercat de fama internacional que va passar pel mateix procés de modernització que d'altres com ara el del Poblenou, el de Lesseps, el de la Concepció o el de la Barceloneta. A l'Eixample també s'està remodelant el mercat del Ninot, que pren el seu nom a la passió per un mascaró de proa de la filla d'un taverner. L'original del mascaró es conserva ara al Museu Marítim, però al Ninot s'hi pot veure una reproducció.

D'antics mercats a nous i emblemàtics espais, n'hi ha dos exemples recents: d'una banda el mercat del Born, reconvertit ara en el flamant nou centre cultural, que va ser el primer mercat modernista. De l'altra, els nous Encants Vells - Fira de Bellcaire, atalaia moderna de la plaça de les Glòries.

Finalment podem acabar la ruta al mercat de Sant Antoni, que està en plena remodelació i actualment poca cosa es pot visitar. En els propers temps, però, la recompensa serà grossa: a començaments d’aquest passat estiu es va fer públic que un equip d’arqueòlegs ha fet troballes en el seu subsòl que abracen restes de l'època romana, del sistema defensiu de la ciutat al segle XVII i de l'època moderna. El recinte de Sant Antoni, però, també és conegut pel seu mercat dominical on s'hi poden trobar revistes, llibres, cromos o videojocs, en la que és la fira d'aquest tipus més gran del món.

Una prova més que poques coses hi ha més arrelades a la cultura d’una ciutat que els seus mercats.

Data de publicació: Divendres, 26 Setembre 2014
  • Comparteix