“Elogio de la imperfección” porta al teatre la cara fosca de l’excel·lència

És Elogio de la imperfección (Foto: Gilles Vuissoz), un conte musical contemporani de Jacynte Lamon que la companyia, dirigida per Eléonore Dyl, representa en francés, amb subtitulació en català. L’interpreten una actriu i un pianista, protagonistes d’una funció que, en principi, ha de protagonitzar una jove intèrpret musical, Lisa.

Potser la Lisa té tot el talent del món, però just abans de la funció no se sent amb forces ni amb la capacitat suficient per comparéixer davant del públic, d’aquí que demani a una companya, amb una notable semblança física amb ella, que prengui el seu lloc a l’escenari. 

Però l’amiga fa tard i, en l’últim moment, una Lisa dubtosa, espantada i caòtica, haurà de presentar-se davant els espectadors. Sort que, a la segona part de l’espectacle, l’amiga ja ha arribat i, per tant, la Lisa pot deixar que ocupi el seu lloc.  

Ho farà, demostrant que se sent força còmoda dalt de l’escenari, mostrant el seu talent davant dels espectadors i espectadores, seduint tant el públic com el pianista que acompanya la funció. Però, potser no és una mica massa perfecta i arrogant, aquesta actriu? Quin espai queda, entre tant virtuosisme, per al sentiment i l’emoció?

S’ho pregunta un pianista que, comparant els dos actes de la funció, s’adonarà que la humilitat, la fragilitat i les pors que acompanyen la Lisa en escena no són tant un problema com un valor afegit a la representació, fins i tot a la música que interpreta el pianista i que guanya, amb les imperfeccions de Lisa, llibertat i veritat.

Un text, doncs, que analitza amb gran intel·ligència el recorregut que hi ha entre l’ésser i l’aparença i ens parla sobre el desencís que provoca la perfecció. Una desmitificació de l’excel·lència que no per casualitat es titula Elogio de la imperfección. Cita a la Nau Ivanow.