Futurs de pel·lícula
Un cicle a la sala Phenomena aprofundeix en els aspectes més controvertits del desenvolupament científic i tecnològic.
Cinc clàssics del cinema de la ciència-ficció serveixen per encetar el debat entorn a alguns dels temes més complexos i polèmics de la ciència actual i futura. El cicle Cine, ciencia y futuro posa sobre la taula aquests temes a la sala Phenomena amb les cinc sessions que es celebren al llarg del mes de novembre.
Organitzat per la sala junt amb la Universitat Oberta de Catalunya i Biocat, el cicle convida a la reflexió d’aspectes com l’enginyeria genètica, la bioètica, l’impacte ambiental o la intel·ligència artificial, a través de col·loquis a càrrec d’investigadors especialitzats i crítics de cinema. Les cinc sessions estaran moderades per Jordi Sánchez Navarro, professor de la UOC on dirigeix els estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació.
El programa es compon de les següents sessions:
Dijous, 2 de novembre. Enginyeria genètica i biomedicina.
Projecció de Los niños del Brasil i debat amb Pep Prieto, crític i escriptor, i Cristina Fillat, investigadora de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer.
Dijous, 9 de novembre. Ètica a la pràctica mèdica.
Projecció de Coma i debat amb Violeta Kovacsics, crítica de cinema i professora de l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya, i un expert en bioètica.
Dimecres, 15 de novembre. Robòtica i intel·ligència artificial.
Projecció de Engendro mecánico i debat amb Àngel Sala, director del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges, i Ricard Solé, professor ICREA a la Universitat Pompeu Fabra on dirigeix el Laboratori de Sistemes Complexos.
Dimecres, 22 de novembre. Canvi climàtic i sostenibilitat.
Projecció de Naves misteriosas i debat amb Desirée de Fez, crítica de cinema, i un expert en clima i salut.
Dimecres, 29 de novembre. Medicina regenerativa.
Projecció de Plan diabólico i debat amb Ivan Pintor, guionista i professor del Departament de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra, i Ignacio Morgado, neurobiòleg de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Més informació en aquest enllaç.