"La cel·la": la distopia com a eina per pensar en el món d'avui

És La cel·la, una obra de Sara Lagares amb dramatúrgia i direcció d'Andrea Segura i protagonitzada per Jano Sanvicente, Montse Muñoz, Raúl López, Sara Lagares i Txabi Grass. Ens explica una història que transcorre en una societat distòpica, és a dir, en un present alternatiu, diferent del que coneixem.

En aquest present distòpic, viuen en Carles i la Clara, una parella que s'estimen però que no manifesten el seu amor com tota la resta, ja que són una parella oberta que explora formes alternatives de relacionar-se.

Fins aquí, cap problema, si no fos que la societat on viuen retalla cada cop més les llibertats i el seu estil de vida acaba per quedar... fora de la llei. Què cal fer davant d'aquest fet? La Clara s'estimaria més buscar la pau i la tranquil·litat sotmetent-se a les noves normes, però en Carles no s'empassa la situació i és partidari de barallar-se fins al final per defensar el seu dret a viure la vida com millor li sembli.

Tan decidit està en Carles a lluitar, que fins i tot segresta una jutgessa, la Ruth, que és la personificació d'aquest sistema que en Carles tant odia. Qüestions com ara la renúncia a la vida privada a canvi de seguretat i temes com ara el feminisme, la llibertat i la moralitat apareixeran durant el muntatge que, com ja us heu imaginat, planteja totes aquestes qüestions en un món distòpic però, de fet, parla de la nostra realitat, del nostre present i del món on vivim.

Una manera original i plena de possibilitats de convidar-nos a mirar i criticar la nostra realitat a través del filtre de la ficció. Veniu a conéixer la feina de Ras Teatre al Tantarantana i entreu amb ells... a La cel·la.