L’aventura de fer ciència a l’Antàrtida

Malgrat la duresa de les condicions ambientals de l’Antàrtida, el continent més fred, distant i inaccessible del planeta constitueix un lloc idoni per a la recerca científica. Així ho mostrarà el geògraf Marc Oliva en una xerrada que pronunciarà el dimecres 10 de maig a la Biblioteca Jaume Fuster, en el marc del projecte divulgatiu Toc, toc de la Universitat de Barcelona.

L’ambient inhòspit de l’Antàrtida ha fet que el continent es preservi de l’acció humana directa durant la història de la nostra espècie. Encara avui és un territori pràcticament verge, tret de per un parell d’excepcions: les bases permanents i estivals de diversos països, les quals realitzen principalment tasques d’investigació, i un turisme que es restringeix sobretot a la zona de la Península Antàrtica, la regió més propera a Amèrica del Sud.

El fet de mantenir-se gairebé intacte el fa un lloc excepcional per a estudis del camp de la climatologia, les geociències o la biologia d’organismes i d’ecosistemes, entre moltes altres disciplines. Per exemple, el gel del casquet que cobreix el continent rocós, en alguns llocs al voltant dels dos kilòmetres de gruix, amaga en el seu interior bombolles d’aire de l’atmosfera que hi havia a la Terra fa centenars de milers d’anys, el què permet estudiar l’evolució climàtica de la zona i del món durant tot aquest període.

En Marc Oliva, doctor en geografia i actualment investigador a la Universitat de Lisboa, estudia els ecosistemes de zones polars i d’alta muntanya. De moment ja ha visitat sis vegades l’Antàrtida (i dues l’Àrtic) per participar en campanyes de recerca centrades en l’estudi i la reconstrucció d’ambients i climes passats. En la seva xerrada donarà a conèixer el seu treball i explicarà en primera persona què representa fer recerca en un ambient tan gèlid i remot.

Més informació en aquest enllaç.