Art jove i performances a l'Arts Santa Mònica

Qui vulgui repassar deu anys d'art emergent a Catalunya només ha de passar per l'Arts Santa Mònica on, fins al 2 d'octubre, hi ha l'exposició d'art jove Segueixi els rastres com si fos miop. Inclou performances com la que fa, dimarts, 26 de juliol, Laia Estruch (a la foto).

La mostra repassa els últims deu anys de creació emergent a Catalunya partint dels artistes que han mostrat el seu treball a la Sala d'Art Jove de la Generalitat. Comissariada, entre d'altres, per Martí Anson i Àlex Brahim, l'exposició pren com a eixos un seguit d'aspectes que han marcat l'art contemporani en els últims temps: des de les qüestions relacionades amb la producció i l'economia a la transmedialitat i les pràctiques col·laboratives.

Caterina Almirall, Estel Boada, Paco Chanivet, Mery Cuesta... Són només alguns dels gairebé cinquanta artistes que participen en la mostra i que han contribuït en l'últim decenni a convertir la Sala d'Art Jove en un referent de l'art emergent.

Entendreu per què si veniu a veure la mostra, però també si presencieu alguna de les performances que han preparat els artistes convocats. N'hi ha una, per exemple, el dimarts, 26, a les 18.30 h, a l'Hangar, quan Ariadna Guiteras explorarà a Zen Fascist les contradiccions de la contracultura i les pràctiques zen que vénen dels anys seixanta, com ara un ioga posat al servei d'una cultura neoliberal que l'utilitza per augmentar la productivitat.

Si voleu anar-hi (atenció, la performance es fa finalment a l'Hangar; Emília Coranty, 16), proveu a escriure a l'artista a ariadna.guiteras@gmail.com, ja que la performance es fa per a uns pocs espectadors i és imprescindible reservar prèviament.

Si finalment no podeu assistir a Zen Fascist, penseu que el mateix dimarts 26 de juliol sempre podeu veure, a les 20 h, a l'Arts Santa Mònica, una segona performance, aquesta signada per l'artista Laia Estruch i titulada Serendipity, un conte meravellós. Chapters 1, 2, 3.

L'acció s'estructura en tres capítols, durant els quals Estruch us explicarà les anècdotes, els fets fortuïts i les situacions diverses que han tingut relació amb la performance que està realitzant. Sí, és un exercici metarreferencial amb el mateix art com a matèria primera de la creació artística.

Com podeu veure en aquest vídeo, la performance es va produir per primera vegada l'any 2011 a la Sala d'Art Jove però, com comprovareu cinc anys més tard a l'Arts Santa Mònica... segueix ben viva!