Anton Planells: “El joc és cultura i, a més, és un espai per crear cultura”

Vostè creu que el joc s’ha de reivindicar a si mateix com a part de la cultura?

Jo crec que el joc s’ha de reivindicar no només com un fenomen de diversió, sinó també com a element socialitzador. Gràcies al joc, podem veure els amics cara a cara i trobar un moment de calma per poder gaudir de la gent amb qui ens relacionem. Crec que el joc és cultura i sobretot un espai per crear cultura. Tampoc hem de minimitzar la diversió en si mateixa, ja que forma part del nostre dia a dia.

En el marc del DAU vau fer un debat entre professionals dels jocs de taula o de rol i dels videojocs. Hi ha un conflicte entre els dos mons?

No és tant un conflicte. Al DAU vam fer una taula rodona no perquè creiessim que hi ha una guerra. El debat és entre una forma tradicional que s’ha reinventat, com és el joc de taula, envers el seu germà gran (o el seu germà petit, segons es miri), que és el fenòmen digital. Ens vam preguntar què els fa diferents, què els fa iguals i, sobretot, què poden aprendre els uns dels altres. Jo no crec que hi hagi conflicte.

Hi ha una tendència de creuament entre el joc de taula i el món digital?

Sempre hi haurà els videojocs i els jocs de taula com a fenòmens independents i amb els seus propis jugadors, però crec que en la hibridació es poden trobar elements molt importants. Per exemple, la videoconsola Wii, una de les més importants dels últims anys, té molta hibridació entre el fenomen físic del joc i el món digital. Però a mi m’interessa la hibridació sobretot pel seu potencial creatiu. Si no desconeixem el que fan els altres, podrem fer millors jocs i pot donar peu a una nova forma de fer jocs molt important.

Els professionals del joc moltes vegades han d’equilibrar a les seves creacions entre la narració i les mecàniques. Com veu vostè aquest debat?  

És un dilema en què participen gairebé tots els jocs (tret potser els de rol). Jo crec que el debat és bo que existeixi per adonar-nos de quines són les connexions entre aquests dos mons i quines són les tensions. I això ens fa millors dissenyadors. Per tant, benvingut sigui el debat.

És a dir, un joc, per definició, no és un concepte contraposat a la narrativa.

Ni molt menys. De fet, tot joc té una narrativa encara que a vegades no sigui explícita. Fins i tot quan explico als meus amics que he jugat a un joc abstracte com el “Tetris” estic narrativitzant la meva experiència. Per tant, el joc sempre té una narrativa. Una altra cosa és que el joc necessiti internament explicar una història. Potser no ho necessita. Per exemple, “Catan” podia ser ambientat en el món de “Star Wars” però seguiria sent un gran joc. És una qüestió de disseny. Hem de saber si busquem mecàniques que siguin significatives o bé busquem una bona història amb la qual, però, les mecàniques estiguin subordinades a allò que volem explicar.