El MEAM dedica una antològica a l'escultora Luisa Granero

El fill de Luisa Granero va posar a disposició del Museu Europeu d'Art Modern (MEAM) la totalitat del llegat de l'escultora. Hi havia sobretot, és clar, escultures, centenars, però també olis i notes personals. Gràcies a això, el MEAM ha pogut inaugurar la més completa exposició que sobre l'artista nascuda a Barcelona l'any 1924 s'ha fet. Porta per títol Luisa Granero. La força d'una dona, i teniu temps de visitar-la fins al 3 de juny.

Entre les parets del museu hi reposen obres en terracota, guix, bronze i marbre, així com olis i pintures. A part, però, hi ha peces d'altres artistes, com ara Olga Sacharoff, Lluís Muntaner, Mallol Suazo o Ernest Santasusagna, en les quals Granero va fer de model. El MEAM, i d'aquí el títol de l'antològica, la posa com a exemple de dona feta a si mateixa, lluitadora i que només amb l'arma de la seva voluntat va arribar a complir els objectius que s'havia marcat. Luisa Granero pertanyia a una família pobra, i a 9 anys encara no havia pogut anar mai a escola. La seva mare i la seva tia ja van ser models d'artistes com Ramon Casas. Granero, per sobreviure i per pagar-se els estudis, va fer el mateix, i així va entrar en contacte amb el món de l'art, i es va apuntar a 16 anys a l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona, i més endavant a l'Escola Superior de Belles Arts. Anys més tard la trobem definint-se com a "mare, esposa, mestressa de casa, ajudant de l'escultor Enric Monjo i, a les nits, escultora". Uns esforços que van tenir nombroses recompenses en forma de múltiples exposicions, premis i una obra reconeguda. Va ser acadèmica de l'Acadèmia de Santa Isabel de Sevilla, de la de Sant Fernando de Madrid, membre de la National Sculpture Society de Nova York i de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi.

Trobareu més informació sobre l'antològica en aquest enllaç.