Repartiment de luxe per a un Ibsen sorprenent i poc conegut

Hi ha qui diu que és la resposta a Un enemic del poble, una de les peces teatrals més conegudes del noruec Henrik Ibsen. Que els que vagin al Teatre Lliure de Montjuïc entre el 2 de març i el 9 d'abril en treguin les seves conclusions. Perquè fins ara és probable que no coneguin ni hagin vist mai en escena L'ànec salvatge, un text d'Ibsen de l'any 1884 pràcticament inèdit als teatres de casa nostra i definit com a drama psicològic.

Adaptada per Marc Artigau, Cristina Genebat i Julio Manrique, és la primera vegada que aquest últim dirigeix una obra del noruec. Compta amb un repartiment de primera línia, que fa presagiar que ens podem trobar davant d'un dels èxits de la temporada: Andreu Benito, Ivan Benet, Jordi Bosch, Laura Conejero, Pablo Derqui, Miranda Gas, Jordi Llovet, Lluís Marco, Carles Pedragosa i Elena Terrats es posen a la pell dels personatges ibsenians.

Manrique explica que el va atraure el text perquè és d'aquelles ficcions en què una comunitat o grup humà va fent seguint unes determinades regles, fins que "truca a la porta" algú de fora d'aquest grup, i "sigui per malícia, sigui per ganes d'ajudar, o bé per una inquietant barreja de les dues coses", ho fa trontollar tot. Certament, els paral·lelismes amb Un enemic del poble, el text escrit just abans de L'ànec salvatge, semblen clars.

Els que vulgueu aprofundir més en Ibsen i en el muntatge del Lliure, sapigueu que el diumenge 12 de març, després de la funció, tindrà lloc a la mateixa sala un col·loqui amb la companyia.

Més informació en aquest enllaç.