‘Akira’, una obra mestra de l’animació a la Filmoteca

Quan Akira es va estrenar l’any 1988, la nostra percepció col·lectiva sobre el cinema d’animació japonès –conegut com a anime– va canviar de manera radical. Ja no era només cinema de dibuixos animats, o un entreteniment per a nens, sinó un cinema adult, visionari, excitant, que ens inspirava idees pertorbadores sobre un futur apocalíptic que podria arribar algun dia. Era la història d’uns nois vandàlics en una ciutat caòtica elevada sobre les ruïnes d’una catàstrofe nuclear que descobreixen un secret inquietant: el govern amaga una sèrie de nens amb estranys poders que poden fer que els objectes es moguin o, fins i tot, que la seva energia mental es transformi en explosions. A partir d’aquí, tot es complica, i la pel·lícula arriba al seu clímax final amb una batalla psíquica força pertorbadora. Evidentment, Akira no era una cosa infantil, sinó una expressió de la millor ciència-ficció. I ara es projecta a la Filmoteca.

Les dues projeccions d’Akira estan incloses en el programa El cinema és fantàstic, que repassa una selecció de títols bàsics que han passat pel festival de Sitges en els seus 50 anys de vida. El cicle va començar fa uns mesos, però a finals d’agost tindrà un títol bàsic, ja que la projecció d’Akira a Sitges el 1988 va ser una absoluta commoció.

Trobaràs més informació al web de la Filmoteca.