Passejada pel barri d’Horta

28 juny, 2013 | Barcelonins, Fem xarxa, Insòlit | 1 Comentari

La Barcelona actual té entre els seus barris alguns territoris que eren municipis independents fins a final del segle XIX o, fins i tot, durant el primer quart del segle XX. Un d’aquests antics municipis, que ho va ser fins al 1904, és Horta. En aquest post us proposem fer una passejada pels seus carrers amb l’associació El Pou, Grup d’Estudis de la Vall d’Horta i la Muntanya Pelada, amb què ja vam conèixer els barris de la Vall d’Hebron i Sant Genís dels Agudells.

Sant Joan d’Horta, que era el nom que tenia abans que l’agregació el convertís només en “Horta”, era un extens municipi que se situava a sis quilòmetres de la Barcelona antiga i que ocupava la vall que queda limitada per la serra de Collserola, els turons de la Peira, la Rovira, el Carmel i la Creueta del Coll. Formaven part del seu territori els actuals barris de Sant Genís dels Agudells, Montbau, la Clota, la Vall d’Hebron i gran part del Carmel.

El seu nom, “Horta”, ja ens indica que l’aigua hi era abundant. I ja ho va ser en època romana, com ho demostra el fet que s’hagin trobat restes d’una vila rural a la zona de Can Cortada. Una altra mostra de la importància del cultiu de la terra és que es van comptabilitzar més d’una cinquantena de masies, algunes de les quals es van convertir en cases senyorials, com el palauet del marquès d’Alfarràs –actual parc del Laberint–, la Granja Vella –avui seminari de Martí Codolar–, o Can Gallart, que ara coneixem com a “Palau de les Heures”.

La gran riquesa d’aigua va afavorir, també, l’aparició d’indústries que en necessiten per a la seva activitat, com ara adoberies, bòbiles, o la bugaderia, una activitat econòmica que va ser força important. En una època, les bugaderes d’Horta van ser força reconegudes. El negoci consistia a recollir la roba bruta a les cases benestants barcelonines, rentar-la als safareigs hortencs i retornar-la neta al cap d’uns dies. També hi havia oficis relacionats amb l’aigua, com ara pouaters, aiguaders o els relacionats amb l’adob de la pell, com ara assaonadors, blanquers o pellaires.

L’itinerari que proposa l’associació El Pou permet passejar pels carrers d’una part del nucli antic d’Horta i ens porta, també, a conèixer el tram d’un torrent, que encara és a cel obert, i algunes de les masies que han arribat fins als nostres dies tot i que amb usos diferents.

El recorregut, del qual n’és autora Carlota Giménez, comença a la cruïlla del passeig de Maragall (antiga carretera d’Horta) amb el carrer de Peris Mencheta, on encara hi ha un petit tram del torrent de Carabassa a cel obert, tot i que ja no porta aigua. De fet, el torrent creua el passeig per sota però, a l’altra banda, hi ha una tanca d’obra que no ho deixa veure. El segon punt de l’itinerari és un lloc gairebé únic a Barcelona i poc conegut, el carrer d’Aiguafreda, el qual també es coneix com “el carrer de les bugaderes”. Es tracta d’un conjunt de casetes baixes que tenen jardí i safareig al davant, a l’altra banda del carrer.

Després de passar pels terrenys de Can Bacardí, una part dels quals és avui el col·legi de les monges franceses, la passejada ens acosta a la riera d’Horta, el curs d’aigua més important, on confluïen les rieres i els torrents que baixaven de Collserola. El punt amb més cabal era l’actual creuament del carrer de Tajo amb el passeig de Maragall, on encara hi ha persones que recorden l’antic pont.

L’autora ens proposa anar del carrer de Lisboa amunt fins al camí de Sant Genís a Horta, que ens endinsarà a l’actual barri de la Clota, que conserva un cert aire rural, fins a arribar a l’avinguda del Cardenal Vidal i Barraquer, on podrem contemplar l’escultura de Claes Oldemburg, Els mistos, instal·lada amb motiu dels Jocs Olímpics del 1992. A tocar hi ha la Torre Jussana, avui seu del Centre de Serveis a les Associacions de l’Ajuntament; el Pavelló de la República, rèplica del que Josep Lluís Sert va fer per a l’Exposició Internacional de París del 1937, on va es va exposar el Gernika de Picasso i que es va reconstruir també amb motiu dels Jocs del 1992. Ben a prop hi ha la riera de Marcel·lí i el Club Esportiu Hispano-Francès, que ocupa els terrenys de Can Montalt, on hi havia hagut una planta embotelladora d’aigua.

El recorregut ens acosta després a Can Travi Nou, antiga masia del segle XVIII convertida avui en restaurant, i segueix cap a la part alta del nucli antic d’Horta, on hi ha les restes de l’antiga església de Sant Joan d’Horta, la masia de Can Cortada, que va mantenir l’ús de pagès fins a la dècada del 1990 i que ara és també un restaurant. De camí cap al centre del barri, passem pels terrenys de Can Fontaner, on es conserven un parell de finestres gòtiques a l’anomenada “Torre del Moro”, i per quatre torres d’aigua de la mina de Can Travi. Abans d’arribar a l’antiga plaça Major, actual plaça de Santes Creus, on hi ha l’edifici de l’antic Ajuntament d’Horta, passem per Can Mariner, masia convertida avui en biblioteca pública i la plaça d’Eivissa, centre neuràlgic del barri després de l’agregació i que va ser la plaça del mercat fins al 1951.

Comentaris

Publica un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb *.

*