La història de Barcelona a partir de plànols i gravats

9 març, 2017 | Barcelonins, Fem xarxa, Insòlit | Publica un comentari

La història de les ciutats es pot construir a partir de diferents tipus de documents. La cartografia i els gravats són fonts originals que permeten resseguir com ha anat canviant la imatge d’una ciutat al llarg dels anys. Gràcies a la feina i a la recerca del col·leccionista Ramon Soley es poden consultar a través d’Internet més de 740 gravats i plànols que mostren la transformació de Barcelona entre mitjan segle XVII i el final del segle XIX.

En una època en què faltaven encara molts anys per a l’arribada de la fotografia, els reis i governants volien deixar constància gràfica de les seves conquestes militars, per això s’elaboraven gravats que mostraven les batalles i els setges i en els quals es representaven les ciutats. Tot i que aquests gravats no són imatges fidedignes, sí que transmeten una idea de com era la ciutat en aquell moment. Entre mitjan segle XVII i els primers anys del segle XVIII, Catalunya —i Barcelona— van patir diverses situacions bèl·liques com la guerra dels Segadors (1640-1659) o la guerra de Successió (1701-1715), amb participació sempre de les tropes franceses. Això va comportar la producció de gravats per demostrar les gestes dels exèrcits francesos. Per aquesta raó hi ha força gravats d’autors parisencs.

Ramon Soley és un col·leccionista que va entrar en contacte amb el món del llibre vell a París, on la seva família va haver d’exiliar-se després de la Guerra Civil Espanyola. Allà els gravats i la cartografia van convertir-se en la seva passió. Va arribar a reunir 740 gravats d’un període que va des de la guerra dels Segadors fins al moment de canvi de segle, l’any 1900. L’Editorial Mediterrània ja va editar, l’any 1998, el material recopilat per Soley en l’Atles de Barcelona, i ara se n’ha fet la versió digital.

Els gravats dels primers anys són, majoritàriament, plànols o representacions de la ciutat en plena acció de guerra, en alguna de les conteses bèl·liques en què es va veure immersa Barcelona des de mitjan segle XVII fins a principi del segle XVIII. De fet, dels 740 documents que hi ha, 135 són de les guerres dels Segadors, dels Nou Anys, de Successió o de l’Onze de Setembre de 1714. També hi ha plànols i gravats d’altres èpoques i hi destaca la sèrie de 88 plànols de l’Eixample.

En la versió digital els gravats estan organitzats en dotze sèries: “Guerra dels Segadors”, “Guerra dels Nou Anys”, “Guerra de Successió”, “Onze de Setembre de 1714”, “Plànols dels segles XVII-XVIII”, “Vinyetes”, “Època romàntica”, “Revoltes del segle XIX”, “Plànols del segle XIX”, “L’Eixample”, “Guies de la ciutat del segle XIX” i “Un passeig”. Al mateix web s’explica: “Un mateix gravat pot trobar-se en dues sèries a la vegada. Això succeeix quan el gravat reuneix dues facetes, importants i diferents. Per exemple, el gravat núm. 140 és a la vegada un plànol de la ciutat i un document militar relacionat amb un setge.” I també hi diu: “Les làmines religioses, així com les comercials (caràtules), no tenen valor cartogràfic. Formen un àlbum a part, que és a la vegada un homenatge a la ciutat i a l’esplèndida imatgeria popular catalana.”

Entre els plànols hi ha alguns en què es pot veure el pla de Barcelona abans de les agregacions dels antics municipis, avui barris de la gran ciutat, on queda perfectament clara la delimitació dels nuclis d’aquells pobles i viles, la seva taca urbana sobre el pla i les antigues carreteres que els unien amb Barcelona i que ara són carrers plenament integrats a la trama urbana.

Entre els gravats, alguns en blanc i negre i d’altres en color, n’hi ha que escenifiquen fets ocorreguts a la ciutat, com una col·lecció de làmines amb escenes de la revolta popular del desembre del 1842, sufocada amb un bombardeig des del castell de Montjuïc pel capità general Antonio van Halen y Sartí. També hi ha vistes de la ciutat que ja han desaparegut, com el passeig de Mar, el palau reial que va desaparèixer arran d’un incendi l’any 1875 i que va donar nom al pla de Palau o diverses vistes des de Montjuïc i des d’altres punts, com el convent dels caputxins de Sarrià.

Totes les làmines que hi ha al web estan documentades amb el màxim detall possible i entre els originals hi ha tota mena de procediments de reproducció, com les litografies, la calcografia, l’estampació o la cromolitografia, entre altres. L’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona conserva còpies d’alguns d’aquests documents.

Peus de foto: Calcografia estampada en dos fulls datada a París l’any 1645 (fragment). A la part superior hi ha una llegenda en francès que diu: “Nova descripció de la famosa vila de Barcelona, capital de la província de Catalunya.” AHCB- 12468. | Plànol amb les principals fortificacions a l’entorn de Barcelona, datat a París l’any 1695. AHCB-02545. | Vista del passeig nou de Barcelona, datat a París el 1806. Forma part d’una col·lecció de làmines amb el títol: “Viatge pintoresc i històric per Espanya.” AHCB-11918 bis. | La plaça del Palau Reial, litografia datada a París l’any 1842. Forma part de la col·lecció “Espanya, vista de les principals viles d’aquest reialme, dibuixades del natural per Chapuy i litografiades pels millors artistes”. AHCB-18763. | Calcografia amb imatges d’un bombardeig sobre Barcelona per sufocar una revolta del desembre del 1842. Al cel es pot veure el dibuix del detall de les bombes caient sobre la ciutat. Forma part d’una col·lecció editada l’any 1843 amb dibuixos de Joan Roger amb el títol Escenas de la revolución y bombardeo de Barcelona en el año 1842. Atles de Barcelona.| Mapa dels entorns de Barcelona dibuixat per Ildefons Cerdà, datat cap a l’any 1861. S’hi poden veure els nuclis urbans dels aleshores municipis independents que envoltaven la capital: Sants, les Corts, Sarrià, Sant Gervasi, Gràcia, Horta, Sant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençals. (MHCB 11209). | Plànol industrial i comercial dibuixat per J. Calvet i editat per Tipografia La Academia, de la ronda de la Universitat, 6, l’any 1887. AHCB-19394.

Publica un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb *.

*