Una zona de Barcelona anomenada barri de la Plata

16 juny, 2015 | Barcelonins, Insòlit | Publica un comentari

En general, quan se sent parlar de La Plata, com a topònim, gairebé tothom pensa en Argentina, en referència al Riu de la Plata o a la ciutat capital de la província de Buenos Aires. Poca gent sap, però, que a Barcelona, concretament al Poblenou, al districte de Sant Martí, hi ha uns quants carrers que formen una zona coneguda popularment com a barri de la Plata.

El carrer del Doctor Trueta és l’eix central d’aquest petit barri barceloní, que mai no ha estat considerat oficialment com a tal. Tot i que hi ha algunes discrepàncies entre diversos autors sobre els límits de la Plata, la zona, a tocar del Cementiri del Poblenou, quedaria delimitada pels carrers d’Àlaba, de Ramon Turró, de Roc Boronat, del Taulat i l’avinguda d’Icària. El nom d’aquest barri que és i no és, la Plata, seria degut als diners que s’hi movien (“la plata”) i a les fortunes que van aconseguir els industrials boters que s’hi van instal·lar al principi del segle XX. Així es pot llegir en diversos articles publicats per l’Arxiu Històric del Poblenou, una entitat sense ànim de lucre que investiga la història del barri. Aquesta entitat conserva fotografies d’algunes d’aquestes fàbriques de bótes.

La vintena llarga de trams de carrer que formen el barri de la Plata són una barreja d’edificis d’habitatges no gaire alts i d’antigues indústries reconvertides avui en empreses relacionades amb les noves tecnologies. D’aquelles indústries de bótes per a líquids no en queda res, però sí que hi ha un bon nombre de mostres d’arquitectura industrial, unes quantes de les quals són al Catàleg del Patrimoni Arquitectònic, amb nivells de protecció diferents.

Un dels edificis que mostra més clarament quina va ser la seva funció original és el que hi ha a la cantonada del carrer d’Àvila amb el del Doctor Trueta, perquè la façana encara conserva la llegenda “La Siberia SA. Fábrica de Hielo. Fundada en 1910”. En realitat es tracta de diverses naus amb façanes molt senzilles i un coronament semicircular que el diferencia dels edificis propers. Ben a prop, a l’altra banda del carrer del Doctor Trueta, hi ha quatre naus adossades de planta baixa i un pis, amb cobertes de voltes de maó de pla. Les façanes estan decorades amb maons, i al centre de cadascuna hi ha un coronament rectangular que trenca el semicercle de la volta i li dóna un aspecte singular. Aquests edificis són coneguts com a naus Ametller.

Entre els edificis protegits que hi ha en aquesta zona, s’hi troba una altra fàbrica de gel, la Sant Antoni, situada al número 29 del carrer de Badajoz. En aquest cas son sis naus adossades d’una sola planta. Les cobertes també estan fetes amb voltes semicirculars, però la solució constructiva és diferent de la utilitzada a la fàbrica La Siberia. Al carrer del Taulat, davant mateix de la tanca perimetral del Cementiri del Poblenou, hi ha un dels pocs edificis que queden que es poden relacionar, d’alguna manera, amb els boters que van donar el nom de la Plata al barri gràcies a la seva prosperitat; es tracta d’una edificació en forma de masia que va ser construïda com a magatzem de vins de l’empresa Pedro Massana. Actualment l’interior s’ha buidat, i s’hi estant fen obres. I pràcticament darrere aquest edifici, a la cantonada del carrer de la Ciutat de Granada amb el del Doctor Trueta, hi ha un petit edifici d’oficines construït a la dècada del 1940 per ampliar la seu de la mateixa empresa Pedro Massana.

Només creuar el carrer del Doctor Trueta, hi ha una plaça dedicada a qui va ser regidora de l’Ajuntament de Barcelona, Mercè Sala, oberta en una cantonada i en una part dels terrenys d’una altra indústria, la farinera La Fama, també coneguda com a Can Gili Vell, de la qual s’ha conservat la xemeneia que està gairebé adossada a la torre de planta baixa i cinc pisos. Al costat hi ha un altre edifici més baix i allargat, de quatre plantes. Tot el recinte de l’antiga indústria ocupa gran part de l’illa formada pels carrers del Doctor Trueta, de la Ciutat de Granada, el passatge de Mas de Roda i el carrer de Roc Boronat.

Al mateix passatge de Mas de Roda, però entre els carrers de Badajoz i de la Ciutat de Granada i amb sortida també pel carrer de Ramon Turró, hi ha un altre edifici industrial interessant reconvertit en habitatges; és l’antiga Compañía de Industrias Agrícolas, SA, una empresa sucrera. I entre els carrers del Taulat i del Doctor Trueta, a tocar del carrer de la Ciutat de Granada, hi ha una altra antiga farinera, Can Gili Nou, amb un pati central rectangular, a l’entorn del qual hi ha diverses edificacions; s’hi accedeix pel carrer del Taulat.

La imatge dels boters de can Granell ha estat cedida per l’Arxiu Històric del Poblenou.

Publica un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb *.

*