Una tortuga al centre de Barcelona?

2 juny, 2011 | Insòlit | 6 Comentaris

És curiós però és veritat. A Barcelona hi ha una tortuga. Però no patiu, és de pedra i tan petita i discreta que si hi heu passat per davant és possible que us hagi passat desapercebuda. Es troba en un relleu de pedra, formant part de la decoració de la bústia de la Casa de l’Ardiaca, una casa originària del segle XII que es troba al bell mig del Barri Gòtic, a tocar de la Catedral de Barcelona, i que presenta detalls arquitectònics propis del renaixement italià. Això és degut a una reforma que va dur a terme, al final del segle XV, Lluís Desplà i d’Oms, ardiaca de Barcelona i responsable que quedés batejada amb aquest nom i de l’aspecte nobiliari que la caracteritza. La Casa de l’Ardiaca, que és seu de l’arxiu històric de la ciutat des del 1919, ha tingut diverses utilitats al llarg dels anys. Inicialment es va estrenar com a residència de la jerarquia eclesiàstica i, més endavant, després de la desamortització, es va utilitzar com a centre polític, jutjat i taller d’artistes, fins que finalment va esdevenir el Col·legi d’Advocats abans que passés a tenir el seu ús actual.

Precisament de l’època en què va funcionar com a Col·legi d’Advocats en va néixer la curiosa bústia de l’entrada d’estil modernista, obra de Lluís Domènech i Montaner. Si aneu a la Casa de l’Ardiaca, al carrer de Santa Llúcia, 1, la trobareu al costat dret de la porta d’entrada tot al·ludint a la justícia. La bústia és rectangular i està formada pels relleus esculpits en marbre blanc d’una heura de set fulles, cinc orenetes, l’escut del Col·legi d’Advocats de Barcelona i la tortuga misteriosa. La història de la tortuga respon a una interpretació insòlita de l’arquitecte Domènech i Montaner, que al·lega al fet que la justícia camina a pas de tortuga. La resta d’elements que hi apareixen completen la càrrega de simbolisme. Segons ell, les orenetes eren el símbol que la justícia vola alt i, en contrast, l’heura simbolitza els entrebancs burocràtics i els procediments administratius. Pel que sembla, en conèixer tota aquesta càrrega significativa, el degà del Col·legi d’Advocats no va quedar gaire satisfet amb el resultat. Però després d’una justificació coherent de l’arquitecte, es va haver d’empassar les paraules i acceptar el relleu tal com el va tallar l’escultor Alfons Juyol. La història diu que després d’escoltar la crítica, Lluís Domènech i Montaner va respondre al degà amb la dita “advocats i procuradors, a l’infern de dos en dos”. El relleu va ser aprovat en discòrdia i des d’aleshores es pot veure a la porta de la Casa de l’Ardiaca. Diuen que tocar la closca de la tortuga garanteix sort per a una bona temporada.

Font imatge: Flickr.
Autor: “Tell”.

Comentaris

  1. Interessant! I quanta raó tenia el Sr. Domènech i Montaner! XD

  2. Pilar:

    M’encanta, a banda del comentari del Sr. Domènech i Montaner, es un animalet que no fa soroll, va lentament passejant i en una ciutat com Barcelona tant i tant estresant es un goig veure que hi ha, qui no te cap pressa.
    Haig de dir que a la Catedral,a la part del darrera,al carrer dels Comtes amb c. Sta. Llúcia,al cap d’amunt d’una de les torres (costa molt de veure pq has de buscar l’angle perfecte) hi ha un cargol i segons em varen explicar, està allí, per la lentitut en que es varen fer els treballs d’alquella torre.

  3. Blog de Barcelona:

    Gràcies per la nova informació Pilar. Veiem que els arquitectes i constructors de la ciutat mai no han perdut el sentit de l’humor!

  4. Pingback: The snail grows horns and climbs to the Cathedral | Blog de Barcelona. Tenim punts en comú

  5. Pingback: Cargol treu banya, puja a la Catedral | Blog de Barcelona. Tenim punts en comú

  6. Pingback: “Cargol treu banya, puja a la Catedral…” | Blog de Barcelona. Tenim punts en comú

Publica un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb *.

*