Un teatre al bosc d’una finca anomenada la Fontana

11 febrer, 2016 | Insòlit | Publica un comentari

Passejant per la ciutat, apareixen noms que molta gent no sap d’on vénen, però que recorden edificis, espais o personatges del passat. El nomenclàtor de carrers i places, els noms de parades de metro o d’establiments comercials, poden explicar parts de la història d’un barri o de la ciutat. A Gràcia han perdurat, en una parada de metro i un cinema, dos noms relacionats amb un mateix espai que avui ja no existeix: Fontana i Bosque.

La Vila de Gràcia era al segle XVII i durant gran part del XVIII un territori rural amb masies repartides ací i allà. A poc a poc aquestes masies van abandonar les activitats agrícoles i ramaderes i es van convertir en cases senyorials, i els seus terrenys van anar deixant pas a les places i als carrers del que avui és el barri barceloní. Entre aquestes cases de pagès, van destacar tres grans mansions: la Virreina, Cal Comte i la Fontana. Aquesta darrera ha perdurat en la memòria en el nom d’una estació de metro i en el que avui és un cinema: el Bosque.

La Fontana era una mansió enorme que estava situada, més o menys, a l’actual cantonada del carrer Gran de Gràcia amb la rambla de Prat. Pel cantó del Llobregat la finca arribava fins a l’actual avinguda del Príncep d’Astúries, i era en aquesta banda on hi havia un jardí i una part de bosc, que va fer cèlebre la finca i va acabar donant nom a l’actual cinema. Ja en aquella època els jardins eren un lloc d’esbarjo i s’hi organitzaven activitats socials i representacions teatrals. Diuen les cròniques que una vegada s’hi va capturar una gran serp, que, un cop morta, es va penjar a l’arcada que hi havia a l’entrada de la finca.

Va ser en els darrers anys del segle XIX que es van anar venent parts de la finca i es va començar a urbanitzar aquella zona de Gràcia, amb l’obertura, entre altres, de la rambla de Prat. Cap al 1898, poc després que s’obrís el carrer, Josep Valls Romà va instal·lar, a la cantonada del nou carrer amb Gran de Gràcia, una barraca de fira on feia exhibicions cinematogràfiques. Cada sessió s’anunciava a toc de campana; per això el veïnat va batejar el local amb el nom de La Campana. Uns anys després, a la primera dècada del segle XX, Valls Romà va aconseguir traslladar el negoci a un local fet d’obra que va construir a la vorera del davant, a tocar de la riera de Cassoles, avui avinguda del Príncep d’Astúries. El nou local va ser inaugurat el 19 de març de 1905 amb el nom de Gran Teatro del Bosque en la Fontana.

Aquell primer teatre tenia una gran platea i 60 llotges laterals; hi havia també un gran jardí, amb una pista de patinatge. La primera obra que s’hi va representar va ser l’òpera Marina, d’Emilio Arrieta, interpretada pel tenor Manuel Utor, conegut com el Musclaire. L’èxit del local va ser tan gran, que el propietari va decidir reformar-ne la façana al cap de pocs mesos. La nova inauguració, que va tenir lloc el mes de juny del mateix any, va celebrar-se amb la representació de l’òpera Aïda, de Verdi. El Bosque es va convertir així en el segon teatre d’òpera de Barcelona, després del Liceu, al qual va fer la competència.

El nivell del teatre gracienc era tan alt que va ser el primer d’estrenar l’òpera Madama Butterfly, de Puccini, a Barcelona, l’agost del 1907. A la nota d’agenda de La Vanguardia s’anunciava que qui comprés entrades per al teatre tindria el viatge en tramvia de franc. El Liceu no va estrenar aquesta obra fins al cap de més de dos anys, el desembre del 1909. Entre les iniciatives que va dur a terme Valls Romà, destaquen les primeres retransmissions radiofòniques d’òpera, que es feien a través d’EAJ-1 Ràdio Barcelona.

Al llibre De la Puerta del Ángel a la Plaza de Lesseps, Alberto del Castillo explica, sobre el Teatro del Bosque: “S’hi organitzaven temporades d’estiu des de mitjan juny fins al 15 de setembre. Hi actuaven companyies d’òpera, que alternaven amb altres de gènere d’opereta. El 1907, per exemple, la temporada va començar el 15 de juny amb una companyia italiana, catalana i castellana, amb l’obra de gran espectacle La condenación de Fausto.” Aquell mateix any es van col·locar a la façana del local quatre baixos relleus que el propietari havia encarregat a Pau Gargallo. Representen Pablo Picasso, Isidre Nonell, Ramon Raventós i el mateix Gargallo i van estar a punt de ser destruïdes, però encara es poden veure a la façana de l’actual Cinema Bosque.

El mes de juny del 1916 el Circo Ecuestre Bosque va néixer sobre els fonaments de l’antic teatre, que havia estat enderrocat. Només va durar un any, perquè el juny del 1917 es va inaugurar un altre local, que tenia l’entrada principal a la cantonada de la rambla de Prat amb l’avinguda del Príncep d’Astúries. Aquell edifici nou ja no tenia pista de patinatge, però, segons la premsa de l’època, l’aforament arribava a les 2.000 persones assegudes, i la platea, a més de teatre, podia convertir-se en unes dues hores en una pista de circ o de ball.

El jardí de la finca la Fontana que va donar el nom de Bosque al teatre i al cinema actual va anar minvant fins que va desaparèixer definitivament a la dècada dels seixanta. A banda de l’activitat cultural, a les sales dels diferents edificis del Teatro del Bosque, s’hi van celebrar tota mena d’actes polítics, com reunions de parlamentaris, amb assistents com Alejandro Lerroux, Marcel·lí Domingo o Francisco Giner de los Ríos; conferències com la de Francesc Cambó, el desembre del 1918, o mítings de diversos grups i partits polítics.

Peus de foto: Vista del jardí del Teatro del Bosque a la Fontana, amb arbres i taules i cadires on hi ha tres persones assegudes. Any 1914. Autor desconegut. Arxiu Municipal del Districte de Gràcia. | Anunci del Teatro del Bosque a la Rambla. Any 1908. Autor: Frederic Ballell – Arxiu Fotogràfic de Barcelona. | Vista, en direcció a la muntanya, de la zona urbanitzada de la riera de Cassoles, amb la part posterior del Teatro del Bosque a la dreta, una part de la finca de la Fontana i l’edifici del carrer de Guillem Tell al fons. Dècada del 1930. Autor: Josep Barrillón – Arxiu Municipal del Districte de Gràcia. | La rambla de Prat a principis del 1900. A l’esquerra de la imatge, la façana del Teatre del Bosque. Arxiu Municipal del Districte de Gràcia.| Plafons amb les imatges esculpides per Pau Gargallo a la façana de l’actual Cinema Bosque. D’esquerra a dreta: Pau Gargallo, Pablo Picasso, Isidre Nonell i Ramon Reventós. Autor: JAF. | Míting de protesta al Teatre del Bosque. Autor: Ballell – Arxiu Fotogràfic de Barcelona. | Festes de Primavera al Teatro del Bosque. Autor: Pérez de Rozas – Arxiu Fotogràfic de Barcelona.

Publica un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb *.

*