Un llibre retrata les dones barcelonines del segle XVIII

14 abril, 2015 | Barcelonins, Insòlit | Publica un comentari

Casar-se, encarregar-se de la casa, tenir fills i ocupar-se’n. Aquesta era la vida que esperava a la majoria de dones al principi del segle XVIII. A més, difícilment podien ser independents, perquè de petites depenien del pare, i només deixaven aquesta dependència quan es casaven, moment en què passaven a dependre del marit. Aquest era el dia a dia sobre el paper, però en la realitat hi havia excepcions, tal com es pot veure al llibre Les dones: Barcelona 1700, editat recentment per l’Ajuntament de Barcelona.

Les dones: Barcelona 1700 és l’onzè volum de la col·lecció “La Ciutat del Born. Barcelona 1700”, dirigida per Albert García Espuche, i l’han escrit sis autores: Marie Costa, Isabel Pérez Molina, Marta Vicente Valentín, Rosa M. Alabrús Iglesias, Rosa M. Creixell i Julia Beltran de Heredia Bercero. En la introducció del llibre García Espuche explica: “En els anteriors treballs publicats les dones han estat presents en diferent mesura, però quasi sempre, com era inevitable, en un segon pla. En cada un dels temes abordats a la col·lecció, l’estudi del paper que hi van tenir ha constituït, poc o molt, una mancança, i era obligat que una obra específica procurés omplir aquest buit.”

Les sis autores repassen, en set capítols, els diversos aspectes de la vida i del paper de les dones entre el final del segle XVII i el principi del segle XVIII. Després de donar una “visió general” del tema, el volum compara la situació de les dones a Barcelona i a Europa, explica quin era el marc legal a l’època, quina era la relació femenina amb el món del treball, com actuaven les dones en moments de conflicte i en situacions d’avalots i guerra, com el món monàstic era una forma de trobar una certa llibertat i com l’arqueologia ajuda a conèixer el món femení d’aquella època.

Diu García Espuche en la introducció: “Les autores d’aquest volum dibuixen amb claredat notable el context global que emmarcava la vida de les dones de la Barcelona del segle XVII i l’inici del XVIII. Era, no cal dir-ho, un context d’antic règim, i en aquella societat patriarcal les dones tenien un paper dependent dels homes, tant en el si de la família com fora d’ella.” Sigui com sigui, el llibre presenta un bon nombre d’excepcions, que mostren com les dones d’aquell temps van trobar escletxes per on fugir de la dependència patriarcal a què estaven sotmeses sobre el paper. Són excepcions significatives, també pel que fa al nombre de casos que s’han documentat, i si se segueix investigant, se’n poden trobar molts més.

El món del treball era molt masculí i, a priori, força tancat a les dones, a banda d’alguns oficis molt concrets, com el de bugadera. Tot i això, en la pràctica hi va haver dones que van anar molt més enllà en aquest camp. D’entrada cal dir que, en casar-se, la dona assumia l’ofici del marit i l’ajudava a la botiga i l’obrador, de manera que aprenia l’ofici. En cas de quedar vídua, hi havia el que s’anomenava any de plor, durant el qual la dona podia continuar el negoci del marit difunt. En moltes ocasions el temps anava molt més enllà de l’any. Al llibre hi ha documentat el cas de la vídua Pujol, que, després de la mort del marit, va obrir un hostal a casa seva, on avui hi ha el jaciment del Born; i també el cas de la vídua Torres, que va tirar endavant un negoci de passamaneria en el moment de l’inici del setge, entre el 1713 i el 1714.

Les dones també van tenir un paper destacat en moment de conflictes greus. Així ho explica al seu capítol Rosa M. Alabrús, que descriu el cas de Jerònima Peiró: “Va aconseguir que el seu fill Antoni toqués el ‘Via fora’ des dels campanars de Santa Marta i Santa Maria del Mar.” I també explica: “Van ser les dones les que van difondre la revolta per tota la ciutat i alhora van ocupar diverses presons.” L’autora acaba dient: “La pressió femenina va contribuir, sens dubte, a la proclamació de l’arxiduc Carles com a rei de Catalunya.”

El treball d’aquestes sis autores permet conèixer una mica més com era la vida de les dones al final del segle XVII i al principi del XVIII, i com van saber trobar sortides malgrat la situació de debilitat enfront dels homes a causa de la societat patriarcal en la qual vivien. El nombre, força important, d’excepcions documentades permet suposar que recerques futures permetran saber amb més exactitud quina era la situació real de la dona en aquella època.

Publica un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb *.

*