Santa Eulàlia, una devoció barcelonina que ve d’antic

10 febrer, 2015 | Barcelonins, Insòlit | 1 Comentari

El dia 12 de febrer se celebra la festivitat de Santa Eulàlia, una jove barcelonina que, segons la tradició, va morir martiritzada a la ciutat en temps de l’emperador romà Dioclecià. Tot i que hi ha una certa confusió amb la santa homònima de Mèrida, i que diversos estudiosos es decanten més per l’existència real de la santa extremenya que no pas per la barcelonina, el que sí que és indubtable és la gran devoció de la ciutat envers la figura de la santa des de l’època visigòtica.

Diu la tradició que Eulàlia era una adolescent de 13 anys que vivia amb els seus pares, una família benestant, al Desert de Sarrià. Unes versions diuen que va ser denunciada per algú que volia quedar-se amb part de la fortuna familiar, altres diuen que va ser ella qui es va presentar davant el governador Dacià per recriminar-li que es perseguís els cristians. Sigui com sigui, Dacià la va fer presa i la va sotmetre a tretze martiris de gran crueltat, un dels quals va ser, segons explica el folklorista Joan Amades al Costumari Català: “posar-la tota nua, dintre una bóta plena de vidres i claus per tal que es ferís i lacerés dolorosament, bóta que fou engegada pel lloc conegut avui per la baixada de Santa Eulàlia”.

Versions diverses de la tradició diuen que el cos de la santa va ser enterrat en lloc desconegut perquè les autoritats romanes no poguessin localitzar-lo. Va ser l’any 878 quan el bisbe Frodoí va localitzar unes restes a l’església de Santa Maria de les Arenes, temple sobre el qual es va erigir, posteriorment, Santa Maria del Mar, i les va identificar com les despulles de la santa.

Al segle XIII, la població i les autoritats de l’època van decidir que el millor lloc perquè reposés la seva patrona era la catedral de la ciutat, i es va organitzar una processó solemne per al trasllat de les restes. En arribar a l’alçada de l’actual plaça de l’Àngel —que aleshores era la plaça del Blat—, el cos es va fer tan i tan pesat que era impossible de moure’l. Joan Amades explica: “Mentre tothom, de genolls en terra, clamava misericòrdia i l’ajut del cel, es veié baixar un àngel que, amb el dit estès, va assenyalar de manera molt insistent un dels canonges de la Seu que havien intervingut en el trasllat”. Resulta que s’havia quedat amb un dit del peu de la santa per tenir-lo com a relíquia. Un cop retornat el dit al seu lloc, la comitiva va poder prosseguir sense més problemes.

Per acollir el cos de la santa, es va construir una tomba gòtica amb elements romànics a l’actual cripta de Santa Eulàlia de la Catedral. El sarcòfag, que és fet de marbre policromat, reprodueix escenes de la vida i els martiris de la santa. A més, al claustre de la Catedral hi ha tretze oques en record dels anys de santa Eulàlia i del nombre de martiris que va patir.

La devoció barcelonina per la santa va arribar a tenir tal importància que durant més de 125 anys —entre 1588 i 1714—, el seu penó processional va ser l’única bandera de Barcelona i, en cas de conflicte o perill greu per a la ciutat, aquesta s’encomanava a la seva patrona i es penjava el penó a la finestra principal de la façana de l’Ajuntament per invocar la protecció de la santa. Al llibre Les dones del 1714, Patrícia Gabancho explica com la santa va defensar la ciutat: “durant el famós setge del 1706 en què el Borbó va sortir escaldat, la patrona va obrar un miracle. Ella no va sortir del cau però la seva creu sí, estenent-se per cobrir tota la ciutat i escombrar literalment els atacants”. Gabancho, segons les cròniques del moment, recull: “Vieron la Cruz de Santa Eulalia en el ayre con los mismos colores del Arco Iris, estando sereno el tiempo”.

La presència de la santa als carrers de la ciutat és força important. Hi ha capelletes amb la imatge de la santa sota la volta del carrer de l’Arc de Santa Eulàlia, on es diu que hi havia la presó on va estar tancada, i a la baixada que porta el seu nom i que és el lloc on es diu que va patir algun dels martiris. Respecte al lloc on va morir, clavada en una creu amb forma d’aspa, hi ha, també, diverses versions. A dos d’aquests llocs hi ha una imatge. Un és l’edifici de la cantonada dels carrers del Cardenal Casañas i de la Boqueria, perquè es diu que la creu era al pla de la Boqueria; una altra versió diu que va morir a l’actual plaça del Pedró, per això hi ha, des de fa anys, una font amb una columna damunt la qual hi ha la imatge de la santa amb una aspa en una mà i la palma del martiri a l’altra.

Una ullada al nomenclàtor barceloní deixa ben clara la importància de la santa per a la ciutat. En total hi té dedicats fins a set espais. A més dels dos citats, la baixada i el carrer de l’Arc de Santa Eulàlia, hi ha el carrer Nou de Santa Eulàlia i un carrer, un passeig, un passatge i una plaça.

La festivitat de Santa Eulàlia sempre ha sigut força sonada a Barcelona, amb tota mena de celebracions religioses i civils. En els darrers anys s’ha recuperat com a Festa Major d’Hivern de la ciutat, que organitza un ample programa d’activitats de cultura tradicional i popular.

Comentaris

Publica un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb *.

*