Ruta per la Barcelona màgica i tenebrosa

7 novembre, 2012 | Insòlit | 1 Comentari

Barcelona amaga racons que podrien formar part de l’escenari de qualsevol pel·lícula de terror. Basant-nos en informacions extretes del llibre editat per l’Ajuntament Barcelona, hora màgica, escrit per Eulàlia Iglesias i Xavier Muniesa, hem realitzat aquesta càpsula de vídeo on us convidem a recórrer alguns racons tenebrosos i màgics de la ciutat. La ruta tindrà més encant si la feu al cap vespre, quan es pongui el sol. Començarem a la plaça Sant Felip Neri, un racó que al segle XV no tenia l’encant que té actualment. En aquella època, els barcelonins coneixien l’espai com el Fossar dels Condemnats o de la Seu perquè hi descansaven els ajusticiats a la forca i els esquarterats. També es diu que hi podia haver hagut un cementiri jueu. El punt següent de la ruta és el carrer dels Comtes, al qual arribareu sortint de la plaça on us trobeu actualment pel carrer de Montjuïc del Bisbe.

Fixeu-vos que en una de les parets del Museu Frederic Marès —al carrer dels Comtes—, que actualment es troba situat en una part de l’antic Palau Reial, hi ha un escut de pedra amb els emblemes de la Inquisició: una creu, una espasa i una branca d’olivera. Diuen que les bruixes de la Barcelona medieval es trobaven en una plaça del Call. No podem assegurar que la llegenda sigui certa, el que sí que és cert, però, és que al segle XVI a la plaça del Rei, davant del que aleshores era la seu del Tribunal de la Santa Inquisició, se’n van incinerar moltes! Des de la plaça del Rei camineu fins al punt següent de la ruta, la plaça de Sant Just. Al subsòl hi ha un cementiri i les catacumbes dels primers cristians. La llegenda, a més, diu que allà hi havia el circ on els romans martiritzaven els seguidors de Jesús. No oblideu visitar la basílica dels Sants Just i Pastor, un dels màxims exponents del gòtic català amb decoracions esfereïdores com les calaveres esculpides a la roca i la tenebrosa representació del purgatori, on les ànimes són engolides per les flames de l’infern.

Un altre indret misteriós el trobareu ben a prop d’allà, al carrer d’Ataülf, 4. És la primitiva església dels Templers (1245), que segons el llibre Barcelona, hora màgica formava part d’un palau templer. Després que s’abolís l’orde, el conjunt va canviar de mans fins a arribar a les del rei Pere el Cerimoniós, que probablement el va convertir en el Palau Reial Menor. Enderrocat al segle XIX, però, de l’edifici no en queda res més que l’església de Nostra Senyora de la Victòria, que avui gestionen els jesuïtes. Des d’aquella ubicació val la pena endinsar-se als carrers estrets i amb més història de la ciutat. El Call és testimoni d’algunes llegendes ben tètriques, com la que s’amaga dins la Casa de l’Alquimista, actualment dins l’edifici del Centre d’Interpretació del Call. Al segle XIII hi va viure un alquimista jueu que, havent perdut la seva filla, diuen que va maleir l’edifici condemnant-lo a no ser habitat per ningú més!

Sortint del Call us dirigireu fins al carrer d’Estruc, que s’anomena així perquè anys enrere hi va viure un bruixot que venia una “pedra escurçonera” utilitzada contra la ràbia i les picadures. Al número 14 d’aquest carrer hi trobeu un edifici del segle XVIII amb uns esgrafiats ben curiosos: calaveres, dracs i altres decoracions. Acabareu la ruta a la plaça de Sant Pere, on es van soterrar la majoria de morts del setge del 1714. Aquí hi reposen gran part dels morts de la guerra de Successió malgrat que el Fossar de les Moreres se n’hagi endut la representació simbòlica.

Comentaris

  1. Que curiós, no havíem sentit algunes d’aquestes històries. La veritat és que encara que visquis tota la vida en una ciutat no l’acabes de conèixer del tot mai.

Publica un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb *.

*