Record d’un edifici històric desaparegut: la Torre dels Pardals

28 març, 2017 | Barcelonins, Insòlit | Publica un comentari

El patrimoni arquitectònic de la ciutat ha anat canviant amb el pas dels anys. Edificis que en un moment donat van ser menystinguts han arribat a ser considerats, amb el temps, patrimoni de la humanitat, com és el cas de la Pedrera. Altres edificis que ara es mantindrien van desaparèixer a l’època franquista a causa del creixement de la ciutat i l’especulació immobiliària. Un d’aquests edificis desapareguts és la Torre dels Pardals, al barri del Guinardó.

El pla de Barcelona va estar poblat de masies, que en gran part es van edificar sobre antigues vil·les romanes. A l’edat mitjana la majoria d’aquests masos tenien torres de defensa, i moltes es van convertir en cases d’estiueig de famílies benestants barcelonines. Segons diu Francesc Carreras Candi a la Geografia general de Catalunya, això explicaria que la paraula torre acabés sent sinònim de “casa situada fora de la ciutat o als suburbis, generalment voltada de jardí”, segons la definició del Diccionari de la Gran Enciclopèdia Catalana. Una d’aquestes cases va ser la Torre dels Pardals, desapareguda l’any 1963, de l’existència de la qual, però, en queda constància al nomenclàtor.

La Torre dels Pardals estava situada al barri del Guinardó, més o menys a l’illa delimitada pel carrer que en du el nom, l’avinguda de la Mare de Déu de Montserrat i els carrers de Mascaró i del Segle XX. Una col·lecció de fotografies que es conserven a l’Arxiu del Districte d’Horta-Guinardó mostra un edifici d’una gran magnificència, amb un jardí amb una gran pèrgola i unes habitacions decorades amb un cert barroquisme i una barreja d’estils.

El nom de la torre seria degut, segons alguns autors, com diu Desideri Díez a Les masies d’Horta, “a la munió d’ocells que cercaven recer entre les branques dels arbres que l’envoltaven”. D’altra banda, però, Carreras Candi es pregunta a la Geografia general de Catalunya: “No serà corrupció de Pradals?”

Al llibre Les masies de Sant Andreu de Palomar, editat per Llop Roig el 2014 i signat per diversos autors, s’hi explica que la Torre dels Pardals “ocupava un solar de forma quadricular de 4 àrees i 35 centiàrees, segons consta a l’escriptura de la propietat”. I a continuació s’hi diu: “La casa constava de planta baixa, pis principal i les golfes, i hi destacava una torre que la caracteritzava. A més, al seu davant tenia un pati i una era.” A la finca es conreaven cereals, vinya i garrofers.

A la ruta “El Guinardó de la muntanya al mar”, Joan Corbera, d’El Pou – Grup d’Estudis de la Vall d’Horta i la Muntanya Pelada, explica que els orígens de la casa “caldria buscar-los en alguna vil·la romana, donat que al segle XIX s’hi varen trobar vestigis d’unes termes”. Aquesta troballa es va fer durant unes reformes, i aleshores hi va aparèixer també el cap d’una escultura de marbre. Corbera descriu la casa d’aquesta manera: “Un edifici de forts murs amb una torre alta a un costat que li conferien gairebé el caràcter de castell. De fet va servir de fortalesa en moments de conflicte, per lluitar contra la pirateria o bé en els setges de Barcelona.”

En aquest sentit, Carreras Candi cita un combat durant la Guerra de Successió, el juny del 1704, en què va estar present el príncep austriacista Jordi de Darmstadt. Desideri Díez parla de nous enfrontaments bèl·lics entre borbònics i austriacistes l’abril del 1714. Romà Comamala, autor d’El perfil d’una flama: Una autobiografia, diu que Felip V va fer servir la torre com a caserna, i altres autors expliquen que hi va fer estada l’arxiduc d’Àustria.

Segons les dades que s’han conservat, l’edifici original es va aixecar el segle XV sobre les runes d’una edificació anterior datada, com a mínim, del segle XIV. Després de passar per diverses mans, la propietat va ser comprada, a finals del segle XIX, pel banquer Josep Maria Valls i Vicens, que va restaurar l’edifici mantenint-ne l’estil de masia. Romà Comamala, net de Josep Maria Valls, explica al llibre citat que, després de morir el seu avi, “l’oncle Manuel la va cedir a les monges cistercenques de Valldonzella, després que el seu convent fou incendiat en la Setmana Tràgica, i allí visqueren —algunes hi moriren— fins a l’acabament del nou monestir”.

L’any 1915 la Torre dels Pardals va ser adquirida per Joan Roig, un industrial farinaire de Reus, el qual va encarregar la reforma de l’edifici a l’arquitecte Joan Rubió i Bellver, que era cunyat seu. Aquest és el que li dona l’aspecte modernista que es veu a les fotografies que es conserven a l’Arxiu del Districte d’Horta-Guinardó. Els autors de Les masies de Sant Andreu de Palomar expliquen que en l’època republicana s’hi va instal·lar l’Escola de Natura que dirigia el pedagog Joan Puig Elies, i que durant la Guerra Civil, entre l’octubre del 1937 i el gener del 1939, hi va viure el president de les corts republicanes, Diego Martínez Barrio.

L’edifici fou enderrocat l’any 1963 per construir-hi un bloc de pisos. Amb motiu de l’enderroc, l’escriptor i periodista Magí Valls, fill de Josep Maria Valls, li va dedicar una poesia titulada Un altre adéu, en els primers versos de la qual en fa la descripció següent: “Adéu Torre dels Pardals, / —repòs que fóres de casa— / amb aquell posat tan dolç / de pagesa i ciutadana! / Tenies hort i jardí / i eres voltada de parres / i un pou tenies, pregon, / que ens dava l’aigua gemada.”

Peus de foto: Vista de la Torre dels Pardals envoltada d’un mur amb glorieta. | Vista parcial del jardí. | Vista del menjador. | Vista parcial de la sala de fumar. | Sala d’estar i billar. | Vista de la cuina. | Un dormitori. | Vista del menjador. | Totes les fotos daten de l’any 1919, són d’autor desconegut i formen part del Fons Felip Capdevila de l’Arxiu del Districte d’Horta-Guinardó.

Publica un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb *.

*