Pujant a la font del Gat

8 febrer, 2013 | Insòlit

Baixant de la font del Gat / una noia, una noia, / baixant de la font del Gat / una noia i un soldat”. Gairebé tothom que va pel carrer coneix la famosa tornada de la cançó popular escrita pel periodista i autor teatral Joan Amich que narra la història d’amor entre la Marieta de l’ull viu i un soldat, i que a dia d’avui és una famosa cançó infantil envoltada d’una aureola de nostàlgia i misteri. El que probablement no sap tanta gent és que aquesta cançó està inspirada en l’autèntica font del Gat situada als jardins Laribal de la muntanya de Montjuïc, a Barcelona. Aquest indret era molt popular durant el segle XIX i l’espai era molt freqüentat per criades, soldats i nois i noies de classe treballadora que hi acudien els diumenges per passar-hi el dia, dinar a la fresca i divertint-se tot ballant. En aquella època, a més, aquell racó era força inhòspit, i diuen que els enamorats hi acudien per gaudir d’una mica d’intimitat.

La font del Gat és encara avui un espai preciós, adornat amb una vegetació molt abundant caracteritzada per nesprers, figueres i palmeres. A més, gaudeix d’una de les millors vistes de Barcelona. Els jardins de la font ocupen el pendent que va des de la part més alta dels jardins Laribal fins al passeig de Santa Madrona i és on trobareu la popular font i un edifici del segle XIX. Es tracta d’un conjunt de camins, terrasses i racons que s’adapten al relleu del terreny amb escales, rampes i una cascada monumental amb quatre seccions separades per camins i canals, que van connectant els diferents trams. L’aigua que raja de la font del Gat brolla al fons d’una cova i ho fa des del cap d’un felí, esculpit per Joan Antoni Homs el 1918, que és quan van quedar enllestits els jardins Laribal. La font es coneix amb aquest nom perquè, segons la veu popular, la cova fou descoberta per un gat, el 1885.

Per la nombrosa vegetació que ocupa l’espai, la font del Gat va ser un lloc molt freqüentat a la primavera i a l’estiu, especialment a finals del XIX. En aquella època ja s’havia popularitzat molt i l’espai es va convertir en un lloc de reunió de grups de gent selecta, com la que feia la Colla de l’Arròs, un grup entre gastronòmic i polític que va tenir una certa influència a la Barcelona de la darreria del segle XIX i principi del XX, i que es reunia en un petit edifici situat on ara hi ha el Museu Etnològic. Actualment, però, l’espai manté la calma mediterrània dels seus inicis i la majoria segueix recordant més la font del Gat per la cançó que no pas per l’espai que va inspirar la lletra d’aquesta i d’altres músiques, com “La cançó de la font del Gat” de Sisa, apareguda com a cara B del single “Qualsevol nit pot sortir el sol”, a la portada del qual, per cert, hi apareix la muntanya de Montjuïc. Llegim que la font del Gat també va inspirar un cuplet cantat per la Pilar Alonso i una comèdia interpretada amb gran èxit per en Pep Santpere al Teatre Espanyol.