Passejada pels vestigis romànics de Barcelona

17 abril, 2015 | Insòlit | Publica un comentari

Barcelona és força coneguda, entre moltes altres coses, pels estils arquitectònics d’alguns edificis. El modernisme és un dels més coneguts i celebrats. El gòtic també hi és molt present, tant real com recreat en l’operació duta a terme entre els segles XIX i XX. Fins i tot hi ha un barri que porta el nom d’aquest estil. A la ciutat també hi ha importants restes de l’època romana. Entre tots aquests estils sembla com si el romànic, tan important a Catalunya, hi hagués passat de llarg. Però això no és ben bé així, i una guia editada recentment pel Museu d’Història de Barcelona mostra els vestigis romànics que es poden veure encara a la ciutat.

L’autor de la guia Romànic S. XI-XIII: BCN, Eduard Riu-Barrera, explica que a partir de l’any 801, després que Carlemany conquerís Barcelona, la història de la ciutat va quedar lligada a la tradició carolíngia en l’evolució cap al feudalisme, mentre que tot el que estava relacionat amb els regnes hispanogots, anteriors a la breu dominació musulmana, va quedar pràcticament extingit. Durant el segle IX, inclosa dins la Marca Hispànica, la ciutat va quedar allunyada dels centres polítics de l’Imperi i sense un paper eminent. El bisbe era qui ostentava el principal poder urbà i el govern era en mans de comtes designats per l’emperador. A poc a poc això va anar canviant. De primer la dignitat comtal es va fer hereditària, i després va independitzar-se de l’Imperi. Finalment el casal de Barcelona va acabar imposant-se a la resta de comtats catalans i la ciutat va assumir la capitalitat del nou reialme.

Cap al darrer terç del segle X, abans de l’assalt d’Almansor, el 985, a la ciutat, segons explica l’autor de la guia: “Encara estava plenament activa l’antiga muralla romana, que donava a la ciutat el valor de fortalesa. A l’interior del seu recinte, una senzilla i discontínua edificació convivia amb espais agrícoles, notables vestigis monumentals romans i les dues peces eminents de l’autoritat urbana. Aquestes eren la seu episcopal, d’origen antic, i el palau Comtal, vinculat a l’ordenament franc.”

L’art romànic va arribar a Catalunya al principi del segle XI procedent, sobretot, de la zona d’Itàlia. Barcelona no va tenir una vitalitat especial fins passat l’any 1000, i per això no hi ha obres significatives. L’època preromànica només va deixar alguns vestigis a l’interior de l’església de Sant Pere de les Puelles i l’ornamentació d’un manuscrit que es conserva a la biblioteca d’El Escorial, el Liber iudicum popularis, compilat pel jutge Bonsom l’any 1011.

Riu-Barrera explica que, en canvi: “De l’arquitectura del primer romànic se’n conserven importants testimonis d’edificis laics de caràcter residencial, però cap temple.” Entre els vestigis que es poden trobar a Barcelona, l’autor cita alguns elements del palau Comtal, com algunes voltes de canó, finestrals del segle XI i d’altres del segle XIII, que es poden veure a la plaça del Rei i al pati del Museu Marès, i també unes pintures que es conserven al Saló del Tinell. D’altra banda, la Pia Almoina (seu actual del Museu Diocesà de Barcelona, a l’avinguda de la Catedral i al carrer de la Tapineria) es va aixecar sobre l’antiga muralla romana i també conserva algunes finestres romàniques.

Pel que fa a la catedral, explica Riu-Barrera: “No se sap si les obres documentades entre el 1035 i el 1058 en substituïren la seu preexistent o només la reformaren. Tanmateix, les notícies del sumptuós mobiliari litúrgic i de les tombes comtals o els treballs d’escultura incorporats al temple entre els segles XII i XIII, com el portal de marbre del claustre, de talla italianitzant, indiquen que la seu allotjava algunes de les millors obres romàniques del país.”

Tot i això, queden encara alguns edificis prou destacables, el més important dels quals és el monestir de Sant Pau del Camp, amb una interessant façana i un claustre molt original. A la mateixa catedral hi ha alguns elements que es van incorporar a l’estructura gòtica, i també la capella de Santa Llúcia, construïda durant la dècada del 1260. Al Raval hi ha la capella de Sant Llàtzer, amb un absis semicircular amb decoració llombarda, i a l’altra banda de Ciutat Vella, no gaire lluny del Mercat de Santa Caterina, on es conserven les restes del convent que va li va donar nom, hi ha la capella Marcús o de la Mare de Déu de la Guia, al carrer dels Carders, les façanes de la qual mantenen decoracions llombardes.

Al Museu d’Història de Barcelona (MUHBA), a la seu de la plaça del Rei, i al Museu Nacional de Catalunya (MNAC) es conserven fragments de pintures murals procedents d’algunes cases avui desaparegudes. La guia d’història urbana Romànic S. XI-XIII: BCN dóna molta més informació sobre el tema i localitza totes les restes romàniques que encara es conserven a la ciutat.

Publica un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb *.

*