Les representacions d’Hermes, el fundador llegendari de Barcelona

14 abril, 2016 | Barcelonins, Insòlit | Publica un comentari

Barcelona va néixer cap a la darrera dècada del segle I aC com a Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino, fundada per l’emperador romà August. Aquesta és la història coneguda i reconeguda, però totes les ciutats i poblacions tenen llegendes relacionades amb la seva fundació, i Barcelona no n’és una excepció. De fet, n’hi ha diverses, i una d’elles va ser fins i tot protagonista de la cerimònia d’inauguració dels Jocs Olímpics del 1992. És la que fa referència a dos déus de la mitologia grega: Hèracles, més conegut potser en la versió romana, Hèrcules, i seu germà Hermes. Aquest darrer és molt present a la ciutat. Un col·lectiu s’ha dedicat a descobrir les diferents representacions que se’n poden trobar als carrers i les places i ho expliquen en un llibre que s’acaba de publicar.

Els membres del col·lectiu Caçadors d’Hermes, Enrique Camós, Jordi Casadevall, Ángeles Durán, Núria Manchado, Roser Messa, Albert Muñoz, Mariana Oviedo, Andrés Paredes, Neus Prats, Xavi Soro i Alba Vendrell, es van conèixer i van fer amistat gràcies a aquest personatge mitològic, a qui la llegenda atribueix la fundació de la ciutat. Així ho expliquen els autors a la presentació del llibre La Barcelona d’Hermes, publicat per Albertí Editor: “Aquest llibre ha estat possible gràcies a Internet i a l’amistat sorgida entre gent diversa que comparteix la passió per Barcelona i l’admiració per un déu de l’antiga Grècia, Hermes, protector del comerç i moltes altres activitats.”

Hermes, que a la mitologia grega és fill de Zeus i de la plèiade Maia i germanastre d’Hèracles, té diversos equivalents en altres mitologies i cultures: per als romans és Mercuri, a Egipte és Thot, a les mitologies nòrdiques és Loki, i a la cultura judeocristiana es correspon amb l’arcàngel sant Rafael.

Els autors del llibre recorden les llegendes que relacionen Hermes amb la fundació de Barcelona. Segons la mitologia, després que Hèracles acabés el quart dels seus set treballs, “tots dos germans van iniciar un llarg viatge en companyia de Jàson i els argonautes a la recerca del velló d’or, que era la pell del moltó alat Crisomal·los, indispensable perquè Jàson regnés a Iolkos, Tessàlia”. I afegeixen: “L’estol estava format per nou barques, una de les quals es va perdre pel camí i va aparèixer just on ara s’aixeca la muntanya de Montjuïc. El lloc els va agradar tant que van decidir fundar-hi una ciutat i donar-li el nom de Barca Nona, en referència a la novena barca extraviada.”

D’altra banda, Hermes és el déu de l’eloqüència, el comerç i les finances i actua com a protector dels viatgers, inspirador de l’art i promotor de les ciències cosmogòniques, com ara l’astronomia, l’astrologia i l’alquímia. Potser per això, o potser per la seva pretesa relació amb la fundació de la ciutat, la presència del déu grec a la ciutat és ben patent i palpable.

Després de passar força temps passejant per la ciutat i descobrint representacions d’Hermes ací i allà, els autors del llibre proposen que els lectors facin la seva pròpia descoberta de la presència del déu a través de nou itineraris per diverses zones de Barcelona i sota el guiatge de persones coneixedores del territori que trepitgen. Són il·lustradors, fotògrafs, periodistes i historiadors com Max, Mireia Valls, Xavier Theros, Guillem Martínez, Ricard Martínez, Dani Cortijo, Aureli Vázquez, Imma Santos, Daniel Venteo, José Pardo i Carme Grandas. Els nou itineraris que proposen són: la façana marítima, el Gòtic, la Rambla, la plaça de Catalunya, la rambla de Catalunya, el passeig de Gràcia, el Born i la Ciutadella , la via Laietana i els cementiris.

Cada itinerari està presentat per un o dos dels autors, que aprofiten la presència d’Hermes en aquella zona de la ciutat per explicar la història dels carrers, les places o els jardins que van trobant pel camí. Així, per exemple, recorden que originàriament la Rambla era una riera més aviat bruta, que Cerdà no havia previst la plaça de Catalunya en el projecte de l’Eixample o que el parc de la Ciutadella ocupa l’espai d’una instal·lació militar aixecada per vigilar i controlar la ciutat.

Les formes en què és representat Hermes són força diverses, però hi ha algunes característiques comunes, com el casc o les botes amb ales i el caduceu. Alguns d’aquests elements, com el casc alat o el caduceu, s’utilitzen sovint, sols, com a representació del déu.

Algunes de les representacions d’Hermes que mostren els autors són ben visibles, tot i que, com passa sovint, potser moltes persones no s’hi han fixat. És el cas de la figura que forma part de l’al·legoria de Barcelona, obra de Frederic Marès, que hi ha a la plaça de Catalunya, o de la que hi ha al rellotge lluminós de la vorera de la via Laietana, davant el que havia estat la Banca Rosés i que avui és un hotel. Altres demanen mirar enlaire per poder-les veure, perquè estan situades al capdamunt d’algun edifici, com les que hi ha sobre els tres templets que coronen l’edifici Pich i Pon, a la cantonada de la plaça de Catalunya amb la rambla de Catalunya, o la que es troba en el conjunt escultòric del frontispici de l’edifici de la Junta d’Obres del Port, actual seu de l’Autoritat Portuària, a la plaça del Portal de la Pau, 6.

També hi ha Hermes una mica més amagats, com el que està situat en un dels frisos de l’Arc de Triomf que va erigir-se com a porta d’entrada al recinte de l’Exposició Universal del 1888, o el que hi ha, en forma de nen, a la part del darrere del pedestal del monument dedicat a l’alcalde Rius i Taulet, al principi del passeig de Lluís Companys, davant l’entrada del parc de la Ciutadella.

Caminar per la ciutat tot mirant de descobrir detalls i curiositats, aquell fris o aquella estàtua que moltes vegades ens passa per alt, pot ser un exercici força divertit. Els Caçadors d’Hermes conviden els lectors del seu llibre a passejar per Barcelona i a descobrir les representacions del personatge mitològic que ells ens proposen o altres que, per alguna raó, no han tingut cabuda al llibre, com és el cas de l’Hermes dels vitralls de la seu del Districte de Sants-Montjuïc, tot i que aquest és més fàcil de veure des de l’interior de l’edifici.

Peus de foto: Representació d’Hermes a l’al·legoria de Barcelona que hi ha a la plaça de Catalunya. | Conjunt escultòric que corona l’edifici de la Junta d’Obres del Port, actual seu de l’Autoritat Portuària, a la plaça del Portal del Pau. | Representació d’Hermes al rellotge lluminós de la vorera de la via Laietana, davant l’edifici de la Banca Rosés, avui convertit en hotel. | Fris de l’Arc de Triomf. Hermes és el personatge que hi ha a la dreta de la figura central. | Hermes en forma de nen a la part del darrere del pedestal del monument dedicat a l’alcalde Rius i Taulet. | Grup escultòric, amb dues figures al·legòriques d’Hermes, a la llinda de la porta de l’edifici de l’antiga foneria de canons, que a mitjan segle XIX va ser la seu del Banc de Barcelona. | Fotografia del col·lectiu Caçadors d’Hermes. | Totes les fotografies són del col·lectiu Caçadors d’Hermes.

Publica un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb *.

*