Les portes de la ciutat medieval

2 maig, 2016 | Insòlit | Publica un comentari

Al principi de l’avinguda del Paral·lel hi ha el baluard i un tram de muralla amb el portal de Santa Madrona. És l’únic tram que queda de la muralla medieval que va encerclar Barcelona. Una muralla que va ser construïda per defensar la ciutat i que va acabar encotillant-la i impedint que pogués créixer.

Barcelona, de fet, ha estat una ciutat emmurallada durant gairebé tota la seva història, perquè a principi de la nostra era, pocs anys després que l’emperador romà August la fundés, ja consta que hi havia una primera muralla, que posteriorment es va reforçar i millorar. Alguns trams d’aquesta muralla encara són visibles a les restes de Bàrcino que hi ha al subsòl de la plaça del Rei i a determinats carrers de Ciutat Vella. A partir del segle IX, l’antiga colònia romana va anar creixent i estenent-se extramurs i la muralla va quedar inclosa dins la xarxa urbana i tapada pels edificis que s’hi anaven construint.

La ciutat va viure una etapa sense grans conflictes i la seguretat no era una de les preocupacions principals, per això no es va tenir en compte que ja hi havia força edificis fora muralles. Amb tot, l’existència d’algunes portes a la ciutat està documentada, però no se n’han trobat rastres arqueològics i sembla que era més aviat per al control d’entrada i de sortida de persones i mercaderies.

Aquesta situació va canviar radicalment l’any 1285 arran d’una irrupció de les tropes del rei de França a territori català que va acabar amb el setge de Girona. Aquest fet va provocar que el rei Pere II el Gran ordenés la fortificació de Barcelona. Aquell mateix segle XIII s’havia creat el Consell de Cent, és a dir, el Govern de la ciutat, i va ser aquesta institució que va fer-se càrrec de la construcció de les muralles i també del seu manteniment. L’obra no era senzilla i menys amb les eines i la tecnologia de l’època, per això va allargar-se força en el temps. Així, l’any 1357 la ciutat va demanar permís al rei Pere III per millorar les muralles i, un cop obtinguda l’autorització, el Consell de Cent va comprar algunes pedreres de la propera muntanya de Montjuïc per poder-ne extreure pedra.

El Consell de Cent va ordenar que s’enderroqués qualsevol construcció situada a menys de 37 metres de la part exterior de la muralla i a 3 metres de la part interior. Aquesta normativa es va mantenir a perpetuïtat i, de fet, és la causa de l’amplada actual de la Rambla, perquè aquella primera muralla medieval baixava des de l’actual plaça de Catalunya fins a tocar del mar, seguint, més o menys, la vorera actual del costat Besòs de la Rambla. En tot aquest tram s’obrien els portals de Santa Anna, de la Portaferrissa, de la Boqueria, de Trentaclaus i de Framenors. Per la part superior, la muralla s’estenia aproximadament pel que avui són els carrers de Fontanella i de Trafalgar, i baixava, gairebé en línia diagonal, pel marge dret de l’actual passeig de Lluís Companys, passava pel que avui és el parc de la Ciutadella i girava en sentit Llobregat a l’altura de l’actual passeig d’Isabel II.

La ciutadania barcelonina va participar directament en la construcció de les muralles posant-t’hi eines i mà d’obra. Una de les coses que van fer va ser excavar la vall o el fossat que envoltava els murs. El front marítim era el més desprotegit, ja que es considerava que ningú atacaria la ciutat per mar a causa dels esculls i els bancs de sorra que hi havia. Però el dia 9 de juny de 1359 un estol de vaixells castellans i genovesos es van plantar davant la costa barcelonina amb la intenció d’atacar-la. Aleshores, es va veure la necessitat de fortificar també el front marítim. L’empresa, però, no va ser fàcil, perquè calia buscar la manera de compaginar la defensa de la ciutat amb l’accés de les barques i els vaixells dels pescadors i del transport de persones i mercaderies.

Quan es va iniciar la remodelació de la muralla de l’any 1357, el barri del Raval ja existia, però no devia tenir prou entitat i va quedar fora del recinte tancat. Amb tot, posteriorment s’hi va fer una primera fortificació, més senzilla, que l’encerclava. El traçat anava més o menys per l’actual carrer de Pelai, la ronda de Sant Antoni, el carrer de Joaquín Costa; i des de la cantonada amb l’actual carrer del Carme, anava a buscar els actuals carrers del Marquès de Barberà i de la Unió, fins a la Rambla. Anys després es va aixecar la muralla definitiva, que anava per les actuals rondes de Sant Antoni i Sant Pau i l’avinguda del Paral·lel. Segons la documentació que se’n conserva, l’any 1389 la ciutat ja era plenament tancada, tot i que sembla que encara es va seguir treballant en el reforç d’alguns punts.

La muralla barcelonina tenia un gruix d’entre 2,20 i una mica més de 3 metres, segons els trams. Va arribar a tenir 14 portals: A més dels cinc citats, que s’obrien a la Rambla, hi va haver els de Sant Sever, dels Tallers, Sant Antoni, Sant Pau, Santa Madrona, dels Orbs (també anomenat de l’Àngel), de Jonqueres, Nou i de Sant Daniel. La majoria d’aquests portals estaven protegits amb torres i matacans. A més, sembla que hi havia algunes portelles obertes directament al mur, que devien facilitar el trànsit de persones en aquells trams en què els portals estaven més separats. Després del 1714 la construcció de la ciutadella militar va comportar canvis importants en les muralles de la ciutat, sobretot en aquell sector.

L’evolució de les armes va fer que determinats elements defensius, com les torres, perdessin efectivitat i, més endavant, les mateixes muralles van acabar sent obsoletes. Els murs que envoltaven la ciutat van convertir-se en un destorb que l’encotillava i ofegava, però Barcelona no va aconseguir enderrocar-les fins a l’estiu del 1854. Les ganes de veure-les desaparèixer eren tan grans que va ser l’Ajuntament l’encarregat d’enderrocar-les, i ho va fer amb el suport directe de molts ciutadans; així, la muralla barcelonina va acabar com havia començat, en mans del Govern de la ciutat i de les persones que hi habitaven.

Avui dia, a banda del tram de muralla medieval que hi ha a les Drassanes, amb el portal i el baluard de Santa Madrona, hi ha vestigis arqueològics que han aparegut en diversos punts de l’antic traçat. Així, des de l’interior de l’ascensor de la parada de Catalunya de la línia 3 del metro, que és a la cantonada del carrer de Pelai amb la Rambla, es poden veure part dels basaments del portal de Sant Sever. Més fàcils de contemplar són les restes del baluard de Migdia, que formava part de la muralla de Mar, i que ara es poden veure integrats en una zona urbanitzada recentment situada entre l’estació de França, els carrers del Doctor Aiguader i de la Marquesa i el pla de Palau. Un altre lloc on han aparegut restes de muralla és al Mercat de Sant Antoni i el projecte de remodelació preveu que puguin ser visibles.

En el Nomenclàtor dels carrers de la ciutat també ha quedat constància de l’existència de les muralles en alguns noms com Baluard, Portaferrissa, Portal de la Pau, Portal de l’Àngel, Portal de Santa Madrona, Portal Nou o Sota Muralla.

Peus de foto: Vista de Barcelona encerclada per les muralles i amb alguns dels edificis més importants remarcats. En primer terme, les desaparegudes Hortes de Sant Bertran. Fragment d’un gravat de F.V. Hogenberg i Jan Cornelisz. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. | Tram de muralla i portal de Santa Madrona, a l’avinguda del Paral·lel. Autor: JAF. | Representació d’un tram de muralla i de la Portaferrissa, al plafó ceràmic, original de Joan Guivernau, a la font que hi ha a tocar de la Rambla. Autor: JAF. | Les muralles i la porta de Mar poc abans de desaparèixer. Gravat d’Alfred Guesdon del 1856. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. | Restes del baluard del Migdia, a tocar de l’estació de França. Autor: JAF. | Dibuix d’un tram de la muralla vista des de la part del fossat. Autor: Pere Màrtir Arraut. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. | Vista del baluard de Santa Madrona, part de la muralla i la ciutat. Fragment d’un gravat d’autor desconegut. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. | Plànol de la muralla medieval de Barcelona amb la situació dels catorze portals, que es pot veure en alguns punts del traçat de l’antiga muralla.

Publica un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb *.

*