Les dones de la Fabra i Coats: tota una vida fent troques de fil de cotó

19 octubre, 2015 | Barcelonins, Insòlit | Publica un comentari

Quatre de cada cinc treballadors de l’empresa de filatures Fabra i Coats eren dones. Durant els anys de més producció, la fàbrica tèxtil de Sant Andreu va arribar a tenir 1.200 empleades. Coincidint amb el Dia Internacional de les Dones del 2015, el Consell de les Dones del districte de Sant Andreu i els Amics de la Fabra i Coats, entitat formada per extreballadors de l’empresa, van retre homenatge a les dones que hi van treballar amb la descoberta d’una placa que les recorda a la porta principal del recinte fabril.

La Fabra i Coats va ser l’empresa tèxtil més important de l’actual districte de Sant Andreu. Va funcionar entre els anys 1837 i 2005, i hi van treballar moltes de les persones que vivien a la rodalia. Molts dels empleats van dedicar tota la vida professional a l’empresa de filatures, ja que hi van treballar durant més de quaranta anys.

L’industrial Ferran Puig i Gibert va fundar el 1837 una fàbrica de filatures anomenada Vapor de Fil a Sant Andreu. El 1860 aquesta empresa familiar va canviar de nom i es va anomenar Fernando Puig e Hijo. En aquella època la indústria es va convertir en la primera fàbrica de troques i cabdells de fil de cotó de l’Estat. El 1884 l’empresa va passar a dir-se Filatures Fabra en fusionar-se amb l’empresa tèxtil Manuel Portabella e Hijo. I uns anys més tard, el 1903, la fàbrica de filatures va fusionar-se una altra vegada, aquest cop amb la marca escocesa J. & P. Coats. A partir de llavors l’empresa tèxtil es va dir Compañía Anónima de Hilaturas Fabra y Coats i va apropiar-se de tot el mercat de filatures de l’Estat.

L’any 1915, l’empresa tèxtil va viure un dels moments més àlgids. Llavors a Sant Andreu hi treballaven més de 1.500 persones. El 80% eren dones. El procés de tractar i debanar el fil i de manipular les troques és molt delicat, i les dones ho feien amb molta més cura que els homes. Ells s’encarregaven de portar la matèria prima fins a les màquines, però eren les dones les que manipulaven el fil. Moltes d’aquestes treballadores van fer carrera a la fàbrica. Algunes hi van treballar més de quaranta anys, fins que es van jubilar. Algunes d’aquestes dones encara parlen de les bones condicions i dels beneficis que tenien pel fet de ser treballadores de l’empresa de filatures.

La Fabra i Coats va tenir durant molts anys una “casa bressol” amb més de 50 bressols. Allà les treballadores hi podien deixar els infants ben atesos. I en les estones de descans s’hi podien acostar per alletar-los. També hi havia un economat, on els treballadors podien comprar tot tipus de productes a bon preu. Per Nadal l’empresa donava regals als fills dels treballadors fins que els infants tenien 12 anys. El recinte era tan gran i hi treballava tanta gent que, fins i tot, hi havia un cos de bombers propi. Els extreballadors també recorden amb alegria que aquesta empresa va ser una de les primeres que va donar als empleats una setmana de vacances pagades.

Publica un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb *.

*