Les bugaderes d’Horta

23 juny, 2016 | Barcelonins, Insòlit | Publica un comentari

Rentar la roba és avui dia una acció habitual que no comporta grans esforços, més enllà d’omplir i programar la rentadora. Anys enrere, però, era una tasca feixuga de la qual s’encarregaven les dones, que sovint havien d’anar a fer la bugada al riu o, amb una mica de sort, als safarejos públics. A la Barcelona de mitjan segle XIX a començaments del segle XX no hi havia gaire espai per als safarejos públics, pocs habitatges tenien aigua corrent i, d’altra banda, les classes benestants no volien haver de preocupar-se d’aquests afers. Per això va sorgir la professió de bugadera, que va acabar convertint-se en una indústria, gestionada bàsicament per dones, que va tenir força importància a l’antic municipi d’Horta.

Els safarejos públics i els rius van ser, durant molts anys, punts de trobada i de socialització femenina. Allà, mentre rentaven la roba, les dones parlaven, intercanviaven opinions i s’explicaven les penes i les alegries. D’aquí que, tal com es recull als diccionaris, fer bugada signifiqui parlar de temes privats, fer-ne comentaris. La tasca de rentar la roba era força dura, perquè normalment calia dur-la amunt i avall a pes de braços; les dones que rentaven al riu ho feien agenollades, i l’aigua era freda tot l’any, de manera que als mesos d’hivern les condicions eren especialment dures.

Mercè Tatjer, catedràtica d’Història Moderna i Contemporània de la Universitat de Barcelona va publicar, l’any 2002, al número 119 de la revista electrònica Scripta Nova, un article amb el títol “El trabajo de la mujer en Barcelona en la primera mitad del siglo XX: lavanderas y planchadoras”, en el qual explica: “Durant el segle XIX i la primera meitat del segle XX, el de bugadera va ser, probablement, un dels oficis més peculiars i amb més permanència a la ciutat entre els oficis que van exercir les barcelonines de les classes populars. La manca d’aigua corrent i la inexistència d’espais adequats a l’interior de la majoria d’edificis d’habitatges i la consegüent impossibilitat d’instal·lar safarejos, obligava a fer la bugada fora de la llar, als safarejos públics.”

El municipi d’Horta, al peu de la serralada de Collserola, havia tingut sempre força aigua de les rieres i els torrents que baixaven de la muntanya, i aquesta abundància va fer que algunes dones emprenedores convertissin l’activitat de rentar roba en una professió que en algunes cases va arribar a estendre’s en diverses generacions. La mateixa Mercè Tatjer explica: “Una gran part de la bugada de la ciutat, sobretot de les capes mitges i altes, es feia en gran part des de finals del segle XVIII fora de l’espai edificat, a la zona nord de la ciutat, al barri de la Clota dins l’antic municipi d’Horta; les seves bugaderes, juntament amb les del barri de Sant Pere, van ser les que van tenir més fama, gràcies a «la seva pulcritud i honradesa».”

A Horta hi va haver autèntiques nissagues de fins a tres i quatre generacions de bugaderes. L’any 2005 l’associació Dones d’Horta va impulsar el projecte “Qui té roba per rentar?” que va ser dut a terme per la Comissió Projecte Bugaderes amb l’objectiu de recuperar la història de les dones rentadores i bugaderes. La iniciativa va cristal·litzar en una exposició que va dur el mateix nom que el projecte inicial i que era el crit que feien les bugaderes quan miraven de captar clientes pels carrers de Barcelona: “Qui té roba per rentar?” També es va publicar un llibre amb el mateix títol.

L’exposició i el llibre recullen un seguit d’entrevistes amb bugaderes que encara eren vives en el moment de fer la investigació, algunes de les quals eren les darreres bugaderes d’aquelles nissagues de dones que havien viscut de rentar la roba d’altres persones. Una d’aquestes entrevistades, Joaquima Botey, explicava: “La meva besàvia ja rentava roba, i la meva àvia i la meva mare, i les seves tres germanes. Jo mateixa vaig començar a rentar mocadors als 11 anys i no vaig plegar fins als 78 anys.”

Un altre dels testimonis recollits al llibre és el d’Àgueda Samsó, que explicava: “Ens llevàvem a les quatre de la matinada per començar a rentar. Venien set o vuit dones a treballar. Nosaltres mateixes, amb la tartana, fèiem els viatges anant i venint de la ciutat per a la cinquantena de clients que teníem fixos: rentar i blanquejar, estendre amb cordes i pals, a l’hort. Havíem acumulat, en una setmana, a la ratlla de quatre-centes peces grosses que calia ventejar i després plegar. La roba anava marcada amb fils de color, un per a cada client.”

El recorregut habitual que feien les bugaderes fins a Barcelona passava per l’antic camí d’Horta, avui passeig de Maragall, i després seguia per l’actual carrer del Freser, i anava baixant cap a l’antic Portal Nou, més o menys on avui hi ha l’Arc de Triomf, i entrava a Ciutat Vella. En total, uns 7 quilòmetres de camí, sense comptar el recorregut que feien dins la ciutat. Hi havia casos en què els homes duien els carros amb la roba neta fins a un lloc determinat que feia de punt de distribució i on esperaven que les bugaderes tornessin amb la roba bruta que havien recollit a casa de la clientela. Amb tot, el pes del negoci el portaven les dones. Eren elles que feien els tractes amb la clientela, rentaven la roba, feien els números. En definitiva, elles eren les responsables de tot el procés, perquè, com explicava alguna de les bugaderes, fins i tot n’hi havia que carretejaven els farcells de roba a coll, tot baixant a Barcelona amb el tramvia.

Al barri de la Clota i al carrer d’Aiguafreda, a Horta, a tocar del final del passeig de Maragall, encara queden cases amb pous i safarejos on havien treballat, tot fent la bugada, diverses generacions de dones del barri.

L’exposició “Qui té roba per rentar?” va estar a la Biblioteca Can Mariner del 2 al 29 d’abril de 2008; i aquell mateix any, del 18 de setembre al 13 de desembre es va poder veure al Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison. El Casal d’Entitats Mas Guinardó la va recuperar el mes de març de l’any 2012 i ha estat, també a altres punts de Barcelona i Catalunya.

Peus de foto: Dues dones rentant roba en un safareig públic en una data entre el 1950 i el 1970. Autor: Felip Capdevila – AMDHG. | Dones rentant roba a la Gran Via l’any 1917. Autor Frederic Ballell – AFB. | Safareig davant unes cases del carrer de Fontanet. Van desaparèixer l’any 1941. Autor: R. Aleñà – Arxiu Municipal Districte Horta-Guinardó (AMDHG). | El passeig de Maragall, pas habitual de les bugaderes camí de Barcelona, a l’altura dels Quinze (1930-1932). A la dreta, es pot veure la Torre Llobeta i al fons, Horta. Autor: Josep Domínguez – AFB. | Casa amb pou i safareig al carrer d’Aiguafreda, al barri d’Horta, a l’any 2014. Autor JAF. | El carrer d’Aiguafreda l’any 1974. Autor: Rafael Costa – AMDHG. | Albarà de lliurament de roba d’una bugadera. Any 1893. Arxiu Municipal Districte de Sant Martí. | Safareig de Can Blai, a Horta, entre el 1960 i el 1970. Autor Desconegut – AMDHG.

Publica un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb *.

*