La tradició de Sant Jordi a Barcelona

21 abril, 2015 | Insòlit | Publica un comentari

Cada any per la Diada de Sant Jordi la ciutat s’omple de llibres i roses i una multitud de persones de totes les edats ocupen les places, els carrers i qualsevol espai públic en un ambient festiu, tot i que en l’actualitat aquest dia no és festa oficial. Barcelona celebra, com la resta del país, la festa del patró de Catalunya. Tot i això, el folklorista Joan Amades afirma a les seves obres que, de manera contrària al que li correspondria, antigament aquest sant no era tan popular ni tan venerat com altres, potser perquè sovint se’l relacionava amb la noblesa.

De la vida del sant no es coneixen gaires detalls, tot i que hi ha diverses llegendes. Explica Miquel Batllori al llibre Sant Jordi a Barcelona que, amb rigor històric, el sant va ser: “Un tribú de l’Exèrcit romà, nascut a la Capadòcia, que va morir a principi del segle IV en rebutjar l’edicte promulgat per l’emperador Dioclecià que manava retre culte als déus pagans.” En qualsevol cas, el mateix Batllori diu que poc temps després de la seva mort ja era molt venerat: “Ja al segle IV sant Joan Crisòstom l’anomenà príncep dels màrtirs, i sant Gregori el Decapolità el qualificà de màrtir il·lustre i excel·lent.”

Sigui com sigui, Amades afirma que sant Jordi era el patró de la cavalleria catalana, i afegeix: “La noblesa barcelonina en celebrava la diada amb grans justes i torneigs i tota mena de jocs d’armes, al Born. Això donava a la festa un to aristocràtic que n’allunyava el poble.” Tot i això, la veneració es va anar estenent, i el 22 d’abril del 1378 el rei va anunciar el trasllat d’una relíquia del sant i va instar el Consell de Cent a declarar festiva la diada per tal de donar més solemnitat a l’acte. Vuitanta anys més tard, explica el folklorista: “L’any 1459, les Corts catalanes, reunides a la catedral de Barcelona, confirmaren l’acord municipal esmentat i l’estengueren a la resta de Catalunya.”

Amades aprofita una dita popular per confirmar la poca notorietat de què gaudia antigament el sant: “«És tant escàs com les capelles de Sant Jordi, que solament n’hi ha una a cada bisbat», usada per qualificar una cosa molt rara.” Avui en dia, però, això ja no és així, i el llibre citat, Sant Jordi a Barcelona, que va editar l’any 2014 l’Ajuntament de Barcelona amb fotografies de Consol Bancells i textos de Narcís Sayrach, recull dos centenars d’imatges del sant repartides arreu de la ciutat.

Entre les tradicions relacionades amb la celebració del patró de Catalunya, Amades explica: “La Generalitat feia sortir gran nombre de músics de tota mena a tocar per places i carrers per propagar l’alegria i el bullici. N’era un record, la cobla de cecs que a mitjan segle passat [es refereix al segle XIX] tocava en el palau de la Generalitat.” Segons el folklorista, en les mateixes dates en què es va perdre aquesta tradició musical va iniciar-se la fira de roses al pati dels Tarongers.

Publica un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb *.

*